dimarts, 27 d’agost del 2013

Kuala Lumpur

 
 
 



Ens allotgem al centre colonial, actualment la zona coneguda com a “Chinatown”. Els edificis de dues plantes ( colonials ) contrasten amb els gratacels propers i més llunyans de la zona del “ golden triangle”. Al costat hi tenim “little Índia”, l’única diferència és la “civilitzada” zona en comparació al seu país d’origen, ja que els colors, les olors i les espècies són exportades directament ens recorden al primer país on vam aterrar quan aquest viatge va començar fa 11 mesos.

Quan un s’acosta al “golden triangle” pot veure la modernitat, la prosperitat, el segle XXI, els gratacels d’oficines i els luxosos centres comercials. És un altre país, ens ha passat a davant sense fer soroll, un més!
I com no, no ens podem deixar l’emblema del país... les Torres Petrones. Aquestes dues bessones són el resultat dels diners produïts pel petroli i el gas, ja que la companyia amb el mateix nom és la propietària de les torres: “petrodolar$”

Voltar per la zona colonial, és sinònim de diversitat, una mesquita toca a una stupa i una església catòlica a un temple hinduista, i tots conviuen amb un país declarat musulmà. Dins d’aquests “xoc” també sorprèn veure senyeres a tots els locals i molts turístes, i és que justament aquests dies juga el barça, però clar la senyera hi ha “cagar airways”. Una senyera tacada, que està arreu.

La calor és sufocant i el bon temps ens acompanya, i després d’anar a veure la sortida i la posta de sol a les Petrones, l’endemà ja tenim un bus reservat per començar la ruta pel país. Anem cap al nord – est. 

Selamat datang!




Volem altre cop per canviar de país, però amb la diferència que aquest cop ja és l’últim avió que agafarem abans de tornar a casa!! Malàsia és la nostra última destinació del viatge, intentarem fer una escapada a Singapur també, però això ja s'acaba!!

Tres hores de vol que ens han portat amb un viatge de 50 anys endavant. Així ha estat la primera impressió malasiana venint de Myanmar. Una hora amb bona carretera, bon bus i ja som a la capital. 2,5 milions habitants, mescla de cultures, tradicions, religions i colors. 

Aquí us deixem el símbol més patriòtic del país, les seves torres Petrones, la veritat és que impressionen!

dilluns, 26 d’agost del 2013

MYANMAR





República de la Unió de Myanmar, altrament coneguda amb el nom britànic de Birmània, limita amb Bangladesh, Índia, Xina, Laos i Tailàndia i té sortida al golf de Bengala.
País durament castigat per les dures dictadures militars i població aïllada pels seus governants.


Capital: Naypidió
Població: 49 milions
Moneda: Kyat
Religió: Budista
Idioma: Birmà
Minglaba!






Algunes de les milers de "payes" o stupes que hem pogut veure per Myanmar:

 
 
 
 
 
 
 
 

Gràcies Myanmar

 



Marxem de Myanmar encantats d’haver descobert una cultura i població magnífica, sorprenent el seu nivell d’anglès que et permet mantenir un contacte molt proper amb la gent local, sempre amable i somrient, interessada amb qui ets i que fas, com estàs i que vols, amb ganes d’explicar-te coses o d’escolar-te...

Esperem que al llarg dels anys i el pas dels turistes aquest encant que tenen no el perdin i que ha mesura que el país “ es vagi obrint” és pugui visitar tot sense permisos ni restriccions del govern militar.

Ta ta Myanmar! Cè-zù-tin-ba-deh!! 

diumenge, 25 d’agost del 2013

Bagan

 
 
 
 
 
 




Ja hi som! Amb una bici per visitar tot el que puguem i un mapa a les mans, ja sols ens falta descobrir els 4000 temples que tenim al voltant (quina feinada!).

El primer dia anem a visitar aquells més significatius, on  tothom va i que les carreteres estan preparades per arribar-hi. Magnífic, sorprenent, sobretot quan puges a dalt d’un dels temples i tens la perspectiva de tota l’esplanada plena de temples envoltats de vegetació, sense paraules!

El segon dia, anem a “l’aventura” travessant camps, seguint caminets i perdent-nos entremig dels temples. Aquí veus encara la caseta al costat del temple, el pagès que llaura el camp amb arada tivada per bous i el carro tivat per dos bous carregat de verdura cap a mercat. Sorprenent i increïble, com en aquest racó de món encara la vida vagi tant lligada a la natura i on els animals encara tinguin el paper tant important pel desenvolupament.

Aquests temples no s’han arribat a declarar patrimoni de l’Unesco i un és pot preguntar per què no?? Doncs resulta, que quan estaven fent els treballs previs i amb desavinenteses amb el govern, van decidir abandonar-los i marxar. Coses que té aquest país, on un militar ha pogut construir una “torre – hotel” de luxe just a tocar dels temples i que la veritat desentona més del que un voldria. Esperem que sigui l’única “cagada” i que la zona no s’acabi “podrint” ja que sinó perdrà tot el seu encant que ara té i del que hem pogut gaudir aquests dies.

Ha sigut la millor manera d’acabar el nostre viatge per Myanmar, els temples de Bagan i els seus voltants ens han deixat  bocabadats!

dissabte, 24 d’agost del 2013

De camí a Bagan

 
 
 
 




Ja sols ens queda una aturada, i creiem que serà especial: els temples de Bagan.

Hem aprofitat que és diumenge per agafar “l’slow boat” que baixa Ayarwaddy avall per arribar-nos a la població que hi ha a prop de Bagan. El trajecte és molt llarg i cansat, però ens hem tornat a retrobar amb les 3+1 i una altre parella de catalans i l’estona ens ha passat ràpid: xerrant, a la “barra del bar”, contemplant el paisatge o barrejats entre la gent local i els diferents turistes amb els que compartim el trajecte.

Al llarg de la ruta, el vaixell s’ha anat aturant en diferents poblacions o nuclis de cases, és sorprenent veure com baixaven i pujaven la mercaderia , sacs, cistelles de bambú,... carregats a braços o a sobre el cap i que just a la riba, carros estirats amb bous esperen ser carregats, sense vehicles, sense ports,... aquesta escena uns quants cops al llarg del viatge.  És un dels moments o fets que fan que et plantegis com pot ser que encara hi hagi llocs que funcionin així?? Per nosaltres curiós i fotogènic però per aquesta gent és el pa de cada dia.

Al final, després de 16 hores i ja de nit, arribem a Nyaung U, on ens hi estarem uns dies per recórrer els temples de Bagan.

Mandalay

 
 
 
 
 
 



La segona ciutat més gran / important del país després de Yangón. Ex capital, sí amb 200 anys aquest país ha tingut 4 capitals diferents i, avui en dia l’actual capital resulta que és un ciutat entremig de les dues principals ciutats del país, on sols hi ha edificis governamentals i militars. Cap motiu per anar-la a visitar.

Mandalay, les seves principals atraccions son els seus voltants i sobretot, sobretot el pont de teca del llac Amarapura on hi vam veure una bonica posta de sol. Construït fa 250 anys i amb una llargada de gairebé 1 km. Aquest pont connecta una petita població amb un temple ( com no!) amb la  carretera principal que puja a la ciutat. Degut a les fortes pluges del monsó, el llac està ben ple i el nivell de l’aigua arriba a cobrir els restaurants que hi ha a les dues vores del pont, deixant només visible les teulades de canya i bambú. Molts locals i turistes visiten el “U bein bridge” per  veure les postes de sol i disfrutar de l’anar i venir de la gent local, els pescadors i els monjos.

Un altre punt d’interès que té la ciutat és Sagain, ciutat a l’altre banda del riu i amb centenars de payes, fa que cada turonet s’hi vegi la stupa a dalt. El punt més alt, ofereix unes bones vistes per veure el riu i els voltants de la ciutat.

També vam arribar-nos a Mingun amb vaixell, ja que també és troba a l’altra banda del riu. Aquest poblet també té una de les “payes” més boniques que hem vist al país, ja que és molt diferent a la resta.

A part dels voltants, hem visitat algunes de les infinites stupes que hi ha per la ciutat i una passejada pel municipi ens ha deixat veure el seu mercat enorme ple de fruita i verdura principalment, el mercat de les flors de tots colors, i a ressaltar, la muralla que té a la seva part vella.

dimecres, 21 d’agost del 2013

De H-sipaw a Pyin Oo Lwin

 
 
 
 
 




Pugem més amunt de Mandalay per arribar-nos a la petita població de H-spiaw, a la regió Shan més al nord que un pot arribar sense haver de demanar permisos.

Aquí la pròximitat amb la Xina és fa palent amb el menjar, les botigues i els propis habitants. Passegem un dia visitant els seus voltants i ens preparem ja que l’endemà agafarem el tren per baixar cap a Pyin  Oo Lwin, un tren, que va a una velocitat de cargol i que és mou més que una rentadora antiga. Tot i així l’encant de les poblacions on anem parant ,els paisatges que t’ofereix i el pas pel congost de Goteik amb el seu pont de ferro, de 100 metres d’altura  i construït fa més de 100 anys,  fan d’aquest trajecte un dels més famosos del país.

L’endemà anem a visitar una mica Pyin Oo Lwin, ciutat on hi ha la major concentració d’acadamemies i residències de militars, fa por i tot, i de segones residències de la gent benestant del país. En general tampoc té gran encant i per això decidim no passar més dies aquí i continuar el camí fins a Mandalay. 

dilluns, 19 d’agost del 2013

Llac Inle

 
 
 
 



L’endemà, ja reposats una mica del trekking,  tots junts lloguem una barca i anem a visitar el llac i tot el que l’envolta. Ara cap a un temple, passant pel mig dels pobles flotants, ara a visitar una fàbrica de roba on encara utilitzen els telers tradicionals i les màquines de filar per fer fil amb la flor de lotus, fàbriques de tabac,...i així ha anat passant el dia.


Tot i ser molt turístic el llac ofereix racons, temples, casetes i espais molt xulos on un veu la simplicitat de la gent local, el dia a dia i la vida al costat o millor dit, a sobre l’aigua.

Trekking Kalaw - Llac Inle

 
 
 
 
 
 
 
 
 

Els membres de l'expedició: l'Edu, en James (conegut com a Jaume per tot el grup), la Laia, en Martí, la Maria, la Lídia, l'Andrea, la Clàudia i la Maria.


Després de fer un dia i mig amb el bus arribem aquesta població amb la intenció de fer un trekking.Aquí serà el lloc de partida per arribar després de 3 dies al llac Inle. Som-hi!

Comencem a caminar el primer dia i el temps de moment acompanya. Tot i així, cada dia ens farà un xàfec, ruixat o “xirimiri”. Així que deixem la capelina  o paraigües molt a mà perquè serà el nostre aliat aquests dies.  Però podem dir que hem tingut sort ja que durant els tres dies en el moment que li foteia fort estàvem sempre ben resguardats, fent un té, l’hora de dinar...

La primera nit la fem a casa d’una família en un poblet molt petit i la segona en un monestir en desús. Durant els dos dies hem anat passant per pobles petits, camps de tota mena, d’arròs, de cacauets, de gingebre, patates...  Aquests dies hem estat caminant per la regió shan , una de les més de 30 ètnies del país.

Les vistes són molt xules i el paisatge que ens envolta també, tot molt rural. El guia que ens acompanya molt bona persona, un mestre jubilat que ens explica de tot i més i amb un anglès perfecte;  i la companyia amb qui hem compartit aquests dies, millor impossible, com a casa. Quatre noies catalanes, l’Andrea,  la Clàudia, la Maria i la Lídia i una parella la Laia i l’Edu, ella de Barcelona i ell de Jaén. Que més volem! Aahh sí, i el menjar espectacular, el millor que hem tastat al llarg d’aquests dies al país.  Així que ja ho veieu amb tots aquests factors podem dir que hem tingut tres dies de trekking fantàstics i que els hem disfrutat moltíssim!


I, per acabar el trekking, una barca ens va portar pel llac fins arribar a la població de Nyaungshwe on hi passarem uns dies . A la nit anem tots junts a menjar  una pizza “com déu mana” per celebrar-ho. Ens ho hem guanyat!