Ens allotgem al centre colonial, actualment la zona coneguda
com a “Chinatown”. Els edificis de dues plantes ( colonials ) contrasten amb
els gratacels propers i més llunyans de la zona del “ golden triangle”. Al
costat hi tenim “little Índia”, l’única diferència és la “civilitzada” zona en
comparació al seu país d’origen, ja que els colors, les olors i les espècies
són exportades directament ens recorden al primer país on vam aterrar quan
aquest viatge va començar fa 11 mesos.
Quan un s’acosta al “golden triangle” pot veure la
modernitat, la prosperitat, el segle XXI, els gratacels d’oficines i els luxosos
centres comercials. És un altre país, ens ha passat a davant sense fer soroll,
un més!
I com no, no ens podem deixar l’emblema del país... les
Torres Petrones. Aquestes dues bessones són el resultat dels diners produïts
pel petroli i el gas, ja que la companyia amb el mateix nom és la propietària
de les torres: “petrodolar$”
Voltar per la zona colonial, és sinònim de diversitat, una
mesquita toca a una stupa i una església catòlica a un temple hinduista, i tots
conviuen amb un país declarat musulmà. Dins d’aquests “xoc” també sorprèn veure
senyeres a tots els locals i molts turístes, i és que justament aquests dies
juga el barça, però clar la senyera hi ha “cagar airways”. Una senyera tacada,
que està arreu.
La calor és sufocant i el bon temps ens acompanya, i després
d’anar a veure la sortida i la posta de sol a les Petrones, l’endemà ja tenim
un bus reservat per començar la ruta pel país. Anem cap al nord – est.