dissabte, 14 de setembre del 2013

353














Aquests són els dies que hem estat lluny de la nostra terra, aquella que va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

Així doncs, el dia 28 a la nit, vam aterrar a la capital del principat, i un gran amic ens esperava . Moltes gràcies! Ell era l´únic que ho sabia, doncs sí, hem tornar abans del dia que tots us esperàveu.

Hem volgut acabar el viatge com nosaltres més ens ha agradat i la manera que teníem de fer-ho ha estat arribar per sorpresa, primer a Calldetenes, Osona, i després a Torres de Segre, el Segrià.  Les nostres famílies han sigut les primeres en rebre la nostra sorpresa i les primeres en rebre’ns amb els braços oberts i amb aquella abraçada càlida pel fill que torna a casa després de gairebé un any.

El camí no ha estat fàcil.
Ja sigui per la distància que ens separa de casa: després de dinar a KL, i més concretament a l’edifici de les torres Petrones, anem a l’hostal  a buscar l’equipatge i cap a l’aeroport. De Kuala Lumpur hem volat a Shangai, aquí hem hagut de tornar a facturar les maletes i fer –nos la visa  “transfer”. Després d’esperar 5 horetes arriba la marató, 12 hores dalt d’un avió que ens portarà a la capital d’Holanda. A Amsterdam hi fem escala de dues hores per arribar a les 11 tocades a Barcelona. Ara sí, ja hi som, sensació extranya!

Doncs sí, després de més de 30 hores de vols i terminals, sobrevolar i veure Mongolia des de l’aire, increïble!, quins poblets, quins llacs, les dunes des de dalt, terra erma, molta terra erma,... arribem al nostre destí, aquí acabem el nostre ”viatge” que ens ha portat pels 10 països de l’Àsia que nosaltres hem escollit, preferit, que el nostre cor ha escollit per obrir la ment. 

Arribem a occident i la munió de viatgers mirant per la finestra de l’avió ens fan adonar que sobrevolem París on hi veiem la Torre Eiffel il·luminada i poc després ja es dibuixa al fons la ciutat comtal, el català és present ja a tot arreu,  deixem enrere les cares asiàtiques i les que veiem a partir d’ara ja són més familiars.

Ara queda el més difícil assimilar que això ja s’ha acabat, que el somni que tan esperàvem, ja ha passat, ha passat tan ràpid i ha anat de la millor manera que podia anar que molts cops no ets conscient del que estàs vivint. Ara toca aterrar, baixar del núvol i reflexionar i assimilar tot el que hem fet, vist i viscut.







Malacca

 
 
 



Última destinació del viatge i per això ens hi aturem 3 nits amb una bona habitació, de les millors.  S’ha d’acabar com cal!

Malacca és una ciutat declarada patrimoni mundial de la Unesco. Passejant pels seus carrers vam poder veure els edificis més emblemàtics que encara es conserven de la època colonial, sembla que estiguis en una petita ciutat europea i és que aquesta zona va ser colonitzada per portuguesos, holandesos i britànics.

És una ciutat per passar-hi uns dies tranquil·lament, passejar pel seu night market ple de coses i on pots provar la gastronomia nyonya (una barreja de la cuina xinesa i malaisiana).

Un indret agradable i acollidor per acabar el nostre viatge, abans de tornar a Kuala Lumpur ja per preparar per últim cop les motxilles!

divendres, 13 de setembre del 2013

Singapur

 
 
 
 
 
 
 




Després de 7 hores de bus, arribem a aquest país – ciutat. Aquí hi ha modernitat i més modernitat, luxe i més luxe. Més mescla que Malàisia culturalment  i més gratacels que KL.

Amb dos dies ja en tenim prou, ja que si ens preguntem que fer aquí, doncs la principal atracció és la seva zona moderna, amb el nou edifici de Marina Bay i els seus voltants amb els jardins moderns i els centres comercials. També cal destacar les tres zones colonials que encara es mantenen i on s’hi ha ubicat la little India, Aràbic street i com no, China Town. 

Kuala Terengganu i Cherating

 
 



De camí a Singapur, fem dues parades de baixada una mica ràpides però que ens permeten descobrir altres llocs d’aquest país.

La primera a Terengganu,  amb una de les millors mesquites del país, la “cristal mosque” que l’hem pogut anar a veure a la posta de sol i hem vist com anaven canviant els colors reflectits als seus vidres.

El segon dia, fem 5 hores més de bus per arribar a Cherating, de les primeres zones turístiques del país, i avui molt aturat i abandonat. Població petita i tranquil·la i amb una platja llarga. Carreguem piles per acabar d’arribar l’endemà a Singapur. 

Phulau Pherentian

 
 
 
 
 
 
 



Conjunt de dues illes, nosaltres ens allotgem a la Kecil, més petita i tranquil·la.  Venim amb la intenció de passar-hi dues o tres nits, però el final en vam fer 4, i és que ens hi hem trobat tant a gust que no en volíem marxar. Amb mig dia, vam endreçar els jerseis per posar-nos el banyador i anar a fer el primer “xap”.

El segon dia, ja estàvem a dalt d’una barca que ens portaven a diferents racons del mar per fer snorkel i poder veure la fauna marina d’aquesta illa. Doncs va valdre la pena, tortugues marines enormes, peixos de mils colors, entre ells els “nemo”. Taurons, o millor dir tauronets, quina elegància i imposició, coral de tots els colors i per acabar una manta i una morena. Molt i molt guapo, recordarem sempre aquest fons marí i esperem que així estigui per sempre!

Un altre dia vam agafar la canoa i vam anar a donar la volta a l’illa, quins racons més bonics i tranquils que té i quines platges i caletes, impressionants!

La veritat és que no ens faria res perdre’ns uns dies més per aquesta petita illa explorant els seus racons amb aquesta aigua transparent que et permet veure perfectament tot el fons marí i la seva fauna, aquestes platges de sorra blanca que t’inviten a quedar-t’hi i la quantitat de llangardaixos, dragons i dragonets que hi habiten en ella. Però el temps corre i cada cop més ràpid!

dissabte, 7 de setembre del 2013

Cameron Highlands

 
 
 




Anem a la muntanya! Anem a la zona muntanyosa del país coneguda per les seves plantacions i gran producció tan de maduixes com de té. Aquí la temperatura és molt agradable, amb un jersei al vespre i una manta a la nit per dormir!

La zona és molt turista i més ara que estan celebrant el “hary raya” (fi del ramadà) per tant la majoria de turistes són els propis malaisians que han vingut a disfrutar de les vacances i contracten tots els tours possibles que hi ha a la zona i els seus voltants.

Nosaltres comprem un mapa i anem a la nostra. Fem dues excursions. La primera al voltant del poblet on estem allotjats Tana Rata, amb unes pujades i baixades pel mig de al selva, que t’has d’agafar a les arrels i arbres per pujar i baixar. Una mica enfangats i abans d’arribar al poblet, ens trobem amb una plantació de maduixes, amb aquell vermell que tenen no  ens podem resitir a tastar-les, només una, són tant bones que a l’arribar el poble anem a fer una shake de maduixa, mmmmm....

L’endemà ens arribem al següent poble i també ens enfilem selva amunt, avui està el doble d’enfangat, ben diverit tot plegat! Arribem en un mirador on es pot veure tota la vall i d’aquí baixem cap a les plantacions de té. Verds de diferents tonalitats cobreixen el relleu de la zona, camps i més camps de té.

Penang - George town

 
 
 
 



Primera aturada al país, anem cap al nord. Penang és el nom de l’illa i George town la seva capital.

Ens allotgem a la zona colonial, molt ben restaurada i conservada, ja que és patrimoni de l’Unesco. Aquí hi passarem 3 dies passejant tranquil·lament pels seus carrers i carrerons.

És curiós veure en un mateix carrer una mesquita, un temple hindú i un de xinès, a més de veure com els seus fidels conviuen tranquil·lament. 

dimarts, 27 d’agost del 2013

Kuala Lumpur

 
 
 



Ens allotgem al centre colonial, actualment la zona coneguda com a “Chinatown”. Els edificis de dues plantes ( colonials ) contrasten amb els gratacels propers i més llunyans de la zona del “ golden triangle”. Al costat hi tenim “little Índia”, l’única diferència és la “civilitzada” zona en comparació al seu país d’origen, ja que els colors, les olors i les espècies són exportades directament ens recorden al primer país on vam aterrar quan aquest viatge va començar fa 11 mesos.

Quan un s’acosta al “golden triangle” pot veure la modernitat, la prosperitat, el segle XXI, els gratacels d’oficines i els luxosos centres comercials. És un altre país, ens ha passat a davant sense fer soroll, un més!
I com no, no ens podem deixar l’emblema del país... les Torres Petrones. Aquestes dues bessones són el resultat dels diners produïts pel petroli i el gas, ja que la companyia amb el mateix nom és la propietària de les torres: “petrodolar$”

Voltar per la zona colonial, és sinònim de diversitat, una mesquita toca a una stupa i una església catòlica a un temple hinduista, i tots conviuen amb un país declarat musulmà. Dins d’aquests “xoc” també sorprèn veure senyeres a tots els locals i molts turístes, i és que justament aquests dies juga el barça, però clar la senyera hi ha “cagar airways”. Una senyera tacada, que està arreu.

La calor és sufocant i el bon temps ens acompanya, i després d’anar a veure la sortida i la posta de sol a les Petrones, l’endemà ja tenim un bus reservat per començar la ruta pel país. Anem cap al nord – est. 

Selamat datang!




Volem altre cop per canviar de país, però amb la diferència que aquest cop ja és l’últim avió que agafarem abans de tornar a casa!! Malàsia és la nostra última destinació del viatge, intentarem fer una escapada a Singapur també, però això ja s'acaba!!

Tres hores de vol que ens han portat amb un viatge de 50 anys endavant. Així ha estat la primera impressió malasiana venint de Myanmar. Una hora amb bona carretera, bon bus i ja som a la capital. 2,5 milions habitants, mescla de cultures, tradicions, religions i colors. 

Aquí us deixem el símbol més patriòtic del país, les seves torres Petrones, la veritat és que impressionen!

dilluns, 26 d’agost del 2013

MYANMAR





República de la Unió de Myanmar, altrament coneguda amb el nom britànic de Birmània, limita amb Bangladesh, Índia, Xina, Laos i Tailàndia i té sortida al golf de Bengala.
País durament castigat per les dures dictadures militars i població aïllada pels seus governants.


Capital: Naypidió
Població: 49 milions
Moneda: Kyat
Religió: Budista
Idioma: Birmà
Minglaba!






Algunes de les milers de "payes" o stupes que hem pogut veure per Myanmar: