Aquests són els dies que hem estat lluny de la nostra terra, aquella que va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.
Així doncs, el dia 28
a la nit, vam aterrar a la capital del principat, i un gran amic ens esperava .
Moltes gràcies! Ell era l´únic que ho sabia, doncs sí, hem tornar abans del dia
que tots us esperàveu.
Hem volgut acabar el viatge com nosaltres més ens ha agradat
i la manera que teníem de fer-ho ha estat arribar per sorpresa, primer a
Calldetenes, Osona, i després a Torres de Segre, el Segrià. Les nostres famílies han sigut les primeres en
rebre la nostra sorpresa i les primeres en rebre’ns amb els braços oberts i amb
aquella abraçada càlida pel fill que torna a casa després de gairebé un any.
El camí no ha estat fàcil.
Ja sigui per la
distància que ens separa de casa: després de dinar a KL, i més concretament a
l’edifici de les torres Petrones, anem a l’hostal a buscar l’equipatge i cap a l’aeroport. De
Kuala Lumpur hem volat a Shangai, aquí hem hagut de tornar a facturar les
maletes i fer –nos la visa “transfer”.
Després d’esperar 5 horetes arriba la marató, 12 hores dalt d’un avió que ens
portarà a la capital d’Holanda. A Amsterdam hi fem escala de dues hores per
arribar a les 11 tocades a Barcelona. Ara sí, ja hi som, sensació extranya!
Doncs sí, després de més de 30 hores de vols i terminals,
sobrevolar i veure Mongolia des de l’aire, increïble!, quins poblets, quins
llacs, les dunes des de dalt, terra erma, molta terra erma,... arribem al
nostre destí, aquí acabem el nostre ”viatge” que ens ha portat pels 10 països
de l’Àsia que nosaltres hem escollit, preferit, que el nostre cor ha escollit
per obrir la ment.
Arribem a occident i la munió de viatgers mirant per la
finestra de l’avió ens fan adonar que sobrevolem París on hi veiem la Torre
Eiffel il·luminada i poc després ja es dibuixa al fons la ciutat comtal, el
català és present ja a tot arreu, deixem
enrere les cares asiàtiques i les que veiem a partir d’ara ja són més
familiars.
Ara queda el més difícil assimilar que això ja s’ha acabat,
que el somni que tan esperàvem, ja ha passat, ha passat tan ràpid i ha anat de
la millor manera que podia anar que molts cops no ets conscient del que estàs
vivint. Ara toca aterrar, baixar del núvol i reflexionar i assimilar tot el que
hem fet, vist i viscut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada