dissabte, 14 de setembre de 2013

353














Aquests són els dies que hem estat lluny de la nostra terra, aquella que va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

Així doncs, el dia 28 a la nit, vam aterrar a la capital del principat, i un gran amic ens esperava . Moltes gràcies! Ell era l´únic que ho sabia, doncs sí, hem tornar abans del dia que tots us esperàveu.

Hem volgut acabar el viatge com nosaltres més ens ha agradat i la manera que teníem de fer-ho ha estat arribar per sorpresa, primer a Calldetenes, Osona, i després a Torres de Segre, el Segrià.  Les nostres famílies han sigut les primeres en rebre la nostra sorpresa i les primeres en rebre’ns amb els braços oberts i amb aquella abraçada càlida pel fill que torna a casa després de gairebé un any.

El camí no ha estat fàcil.
Ja sigui per la distància que ens separa de casa: després de dinar a KL, i més concretament a l’edifici de les torres Petrones, anem a l’hostal  a buscar l’equipatge i cap a l’aeroport. De Kuala Lumpur hem volat a Shangai, aquí hem hagut de tornar a facturar les maletes i fer –nos la visa  “transfer”. Després d’esperar 5 horetes arriba la marató, 12 hores dalt d’un avió que ens portarà a la capital d’Holanda. A Amsterdam hi fem escala de dues hores per arribar a les 11 tocades a Barcelona. Ara sí, ja hi som, sensació extranya!

Doncs sí, després de més de 30 hores de vols i terminals, sobrevolar i veure Mongolia des de l’aire, increïble!, quins poblets, quins llacs, les dunes des de dalt, terra erma, molta terra erma,... arribem al nostre destí, aquí acabem el nostre ”viatge” que ens ha portat pels 10 països de l’Àsia que nosaltres hem escollit, preferit, que el nostre cor ha escollit per obrir la ment. 

Arribem a occident i la munió de viatgers mirant per la finestra de l’avió ens fan adonar que sobrevolem París on hi veiem la Torre Eiffel il·luminada i poc després ja es dibuixa al fons la ciutat comtal, el català és present ja a tot arreu,  deixem enrere les cares asiàtiques i les que veiem a partir d’ara ja són més familiars.

Ara queda el més difícil assimilar que això ja s’ha acabat, que el somni que tan esperàvem, ja ha passat, ha passat tan ràpid i ha anat de la millor manera que podia anar que molts cops no ets conscient del que estàs vivint. Ara toca aterrar, baixar del núvol i reflexionar i assimilar tot el que hem fet, vist i viscut.







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada