dissabte, 24 de novembre del 2012

Jornada de reflexió!


Quan m'hi vaig acostar, em vaig trobar amb una realitat molt més interessant que la caricatura simplista que alguns entorns s'esforcen en cultivar. Em vaig trobar gent preperada. Gent que, a més de tenir uns discurs sempre vinculat a la força democràtica del poble, també fa coses concretes, com ara rebaixar o anul·lar el sou dels aclades o forçar el consistori a fer assemblees obertes o referèndums populars per consultar a la gent. Coses concretes com que no hi ha presidents, ni secretaris generals, ni disciplina de partit. Decideixen en assemblea, les llistes són sempre obertes i la idea que els uneix és la de construir als Països Catalans una majoria popular crítica i amb consciència social.

No son un partit polític convencional. 

Són la visualització d'un moviment popular emergent que té vocació de majoria. Perquè l'autèntica majoria absoluta del país és la gent de sota. La gent que no compra bons de l'estat, ni deute sobirà, ni juga a la borsa. La gent que no accepta pagar amb diners públics les pèrdues de les entitats bancàries i que, en canvi, els beneficis dels bancs siguin indiscutiblement privats. 

Necessitem gent al Parlament amb ganes de vèncer el pessimisme que diu que canviar això és impossible. Fa quatre dies la independència també ho semblava i avui sembla imparable. No podem passar-nos tot l'any renegant contra la classe política i a l'hora de votar, fer-ho pels de sempre o no votar. Si de veritat volem que les coses canviïn, hem de fer alguna cosa. Alguna proposta diferent. 

Sergi López i Ayats, actor


i perquè no ??
HO VOLEM TOT !


Els menjars durant el trekking


Momos fregits, per sopar.



Daal bhat, per dinar.



Apple pie, de postre.



Tibetan bread i milk tea, per esmorzar.


Tsampa porridge, per esmorzar.


Aquests eren els àpats més típics locals de la regió del khumbu i que més hem menjat aquests dies de trekking. Cal dir que tots ells boníssim, pel menjar no ens calia patir.


PD: Xavi, aquest te'l dediquem a tu perquè molts dies quan veiem els plats pensavem amb tu i amb la teva frase: brrrrrrr... un plat de macarrooonss!! (amb carinyo).

La cirereta del pastís !


Un petit tastet del que els nostres ulls van poder veure a 5550m


Bhaktapur


Taumadhi Tole



Mandala típica del Tihar



Plaça Durbar



Assecant la collita d'arròs



Arròs assecant-se al sol


Momos



Durbar Square



Tachupal Tole


Pa tibetà sucat amb "chocolat porridge" i acompanyat d'un lassi 
(elaborat amb el iogurt típic de Bhaktapur, el Juju Dhau)


Bhaktapur és la tercera ciutat mediaval de la vall de Kathmandú, és una ciutat d'estil newar i la més ben conservada
Carrers petits esfaltats amb adoquins vermells, grans palces amb temples newars, estàtues, patis interiors amb encant i basses d'aigua.
Els artesans tallen i treballen la fusta, treballen el fang per fer els estris de ceràmica negra, escampen i van movent l'arròs durant el dia per assecar-se...

I d'aquí vam marxar el dia 19 per apropar-nos a Kathmandú i el dia 20 cap al barri de Jaranku, per instalar-nos a l'escola Catalunya.

Bodhnath


És l'hora de dinar







El nostre dinar català! mmmm... això sí que ho trobem a faltar!





Els ulls de Buda


Gent fent les oracionas al matí.



Un bon esmorzar. Perquè veieu que com ens cuidem!





Típica mandala del Tihar


Bodhnath es troba a quatre quilòmetres al nord-est de Kathmandú.

Boudha, una de les stupa's més grans del món, on budistes, sherpes i, sobre tot, tibetans, conviuen sense restriccions al voltant o sota els atents ulls de Buda que observen des de la daurada torre central.

L'stupa sempre s'ha de voltar amb el mateix sentit que les agulles del rellotge i la tradició aquí és fer-hi tres voltes a l'albada i a la vesprada. Realment, en aquestes dos moments del dia és quan millor es pot observar, sentir i olorar la cultura tibetana. al voltant de l'stupa central, si et deixes perdre pels seus carrers, està ple de monestirs budistes on els lames hi fan els seus estudis i hi viuen.

Vam passar-hi uns quants dies de tranquil·litat, la gent aquí és molt amable, cada persona t'ofereix sempre el millor dels seus somriures i allò en el que et pugui aportar i oferir. També vam coincidir amb un festival, celebrat a tot el Nepal i més aviat de caràcter hinduista, anomenat Tihar on tot es va omplir de llums de colors i espelmes i els terres plens de mandales ben vistoses.

diumenge, 18 de novembre del 2012

Etapa 25: Sete - Deurali


L'última etapa!





Kinja



Deurali


7/11: Sete (2500m) - Kinja (1630m) - Bhandar (2190m) - Deurali Pass (2900m) * 6 hores

Després de 30 dies de trekking, rutina, muntanyes, emocions, amistats... arribem a l'última etapa.
L'endemà vam agafar un bus de 13 hores que ens retornava de nou a la civilització, a Kathmandú.

25 !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!


Moltes Felicitats !!!!! 
1/4 de segle !!!!!
9125 dies!!!!!




Etapa 24: Junbesi - Sete

 

Al festival ens hi vam trobar el "lama"


Monestir de Selo, a la dreta Junbesi


Lamjura La


Amb el Pikey  Peak al fons



5/11 Junbesi (2700m) - Lamjura La (3530m) - Sete (2500m)

Etapa 23: Rigmu - Jumbesi


Fins sempre ! 
Això serà molt difícil d'oblidar


Jumbesi


Pusha de Monks a Selo 


4/11 Rigmu (2720m) - Junbesi (2700m) * 4hores

La tornada ens trobem amb una sorpresa. Al costat de Junbesi, a Selo, hi ha un festival de Monks ( lames ) . No és tant turísitc com el de Tengboche, però hi ha més lames, ens diuen que 750, vinguts d'arreu dels monestirs de Solokumbu, Nepal i de l'India. Alguns amb helicopter i tot.

A la tarda vam anar a veure la cerimonia. 

Etapa 22: Kharikhola - Rigmu


Jubbing


Nunthala

3/11: Kharikhola (2040m) - Nunthala (2330) - Rigmu (2720m) * 7 hores

Etapa 21:Surke - kharikhola





A l'arribar... a berenar!

2/11: Surke (2290m) - Paya (2730m) - Kharikhola (2040m)

Etapa 20: Namche Bazar - Surke



L'hora del té, salut!


1/11: Namche Bazar (3440m) - Phakding (2610m) - Surke (2290m) * 7 hores

Etapa 19: Tengboche - Namche Bazar




Namche Bazar, ja hi tornem a ser!


31/10: Tengboche (3860m) - Namche Bazar (3440m) * 3 hores