dilluns, 29 de juliol del 2013

Ayuttaya










9 i 10.7.2013

Ayuttaya conserva els temples i ruïnes  més important del que un dia va ser la capital del país. La calor va augmentant a mesura que anem baixant cap al sud i això vol dir suar i suar sense parar.

Tornem a llogar bicis per visitar la ciutat. D’estructura semblant a Chiang Mai, amb  muralla i aigua pel voltant, amb la confluència de tres rius, la ciutat queda envoltada, tot i que a les afores també hi ha temples.  Aquests es troben repartits per tota la ciutat així que aquesta, és una barreja de la nova i la vella, ja que no es troben totes les ruïnes concentrades en un sol lloc, sinó que voltant per tota la ciutat vas descobrint ruïnes i temples per tot arreu.

Un d’ells, el Wat Yai Chai Mongkhon,  està ple d’estàtues de budes coberts amb la túnica taronja, dóna molt de llum i ens ha sorprès i agradat molt. Altres ens recorden a Angkor, també visitem el famós temple Wat Maha That, que té una cara de buda atrapada enmig de les arrels d’un arbre, els tailandesos creuen que és la connexió de la mare terra amb buda.


Ens ha fet molt bon dia però per la tarda, la pluja ens atrapa i ens refugiem a cobert a esperar que pari i ens deixi tornar amb les bicis cap al guest house.  De sobte, del riu ens surt un dragó bastant considerable i ens distreu l’estona que plou, el monsó de tan en tan ens atura però per altra banda, també ens mostra la fauna del país en el seu estat més natural.

Sukothai









6-8.7.2013

Sukothai és famós per les antigues ruïnes i temples que conserva la ciutat.

La millor manera per visitar-les és llogar una bici i anar d’unes a les altres. La veritat és que són molt xules, hi ha molt de verd al voltant. Una “stupa” amb elefants a la base, de nom Wat Sorasok, és una de les millors. Per sort, el temps, al matí, ens deixa visitar-les totes tranquil·lament sense que la pluja ens molesti.

Sukothai no té res més, així que després de visitar el més important i d’un dia de relax a la psicina celebrant l’aniversari del Martí, deixem la ciutat per anar-nos acostant a la capital. 

dissabte, 27 de juliol del 2013

Pai









3-5.7.2013

Aquí hi arribem després de 3 hores per una carretera plena de revolts i molt famosa al nord de Tailàndia, anomenada la ruta 1905, això sí amb molt bon estat. Nosaltres que ens pensàvem que anàvem a un poble “hippy” i resulta que està ple de ressorts i més ressorts. 

El poble és petit i amb un encant especial, com hem dit abans, sí és molt turístic, però amb un aire més rural, tot i això tot cuida’t fins a l’últim detall. Els seus voltants són molt i molt bonics, per la qual cosa ens decidim a llogar una moto i anar-lo a visitar pel nostre compte, res de tours, res de tigres, res d’elefants, res de “dones girafa”, a la nostra!

Un mirador, un poble xinès, cascades, muntanyes, bones carreteres i moltes cases amb camps d’arròs per arreu.  Encara queda una Tailàndia rural... fins ara ja ho començàvem a dubtar.

El temps és millor que Laos i sols ens fa xàfecs a les tardes que per sort no duren massa, però per no perdre el temps mentre plou aprofitem i anem a fer-nos un massatge Tailandès. 

Chiang Mai






30.6 al 2.7.2013

Entrem a Tailàndia, per segon cop, i anem de dret  cap al nord. 
La seva ciutat de referència Chiang Mai, jove i  dinàmica. La ciutat és d’allò més turística i sobretot de joves australians i americans que han acabat el curs escolar i de famílies amb canalla, i es que hem entrat al juliol i ens trobem a tots els occidentals que tenen vacances i venen a gastar-se’ls a Tailàndia.

El poble està envoltat d’una antiga muralla, gran part d’ella  ja no existeix, i  de un canal d’aigua que en forma de quadrat,  deixa el casc antic a dins.

El diumenge, dia que hi arribem, hi ha el setmanal “Sunday market”, i hi anem a treure el cap. Quina diferència amb el mercat de Vientian, ni punt de comparació! Acabem rendits de parades i més parades, i gent i més gent.

Aprofitem per llogar una moto el segon dia i visitar els seus voltants. Entre els quals el temple de Wat Phrathat Doi Suthep. Des d’aquí gaudim més d’unes bones vistes de la ciutat i la vall que no pas el temple en si.

A la nit ens apropem al night market, i aquest encara és pitjor que el “Sunday market” amb moltes més parades.  I ben cansats ja de tant mercat anem a dormir que l’endemà continuem la ruta.

dimecres, 10 de juliol del 2013

LAO




Laos, oficialment República Democràtica Popular Lao, és un país del sud-est asiàtic sense sortida al mar. Limita amb Myanmar, Xina, Vietnam, Cambodja i Tailàndia.


Capital: Vientián
Població: 6,3 milions
Moneda: Kip
Religió: Budisme
Idioma: lao
Sabadee!






Habitatges de Lao:

 
 
 
 
 
 
 

Bye bye Lao i moltes gràcies!



La nostra estada a Laos ha estat breu i ens hem quedat amb les ganes de visitar-lo més a fons i més dies.

Ens ha faltat tota la part del la “banya “ que va cap al Sud. Tot no és pot tenir, però estem contents del que hem pogut veure, conèixer i descobrir durant els 15 dies que hem estat i el que el monsó ens ha permès.

Ens quedem sobretot amb la tranquil·litat i l’amabilitat dels Laosians, l’estil de vida i la manera d’entendre-la. Això és un exemple amb el temps que corren avui en dia i més amb la nostres societats. La tranquil·litat de Laos és medicinal!

No ens sabíem gran cosa sobre aquest país i no ens esperàvem que ens sorprengués tan positivament tal hi com ho ha fet.

dimarts, 9 de juliol del 2013

Vientián, la capital?

 
 
 
 

Larb amb sticky rice (plat típic laosià)



25-28.6.2013

Continua plovent, i així durant dos dies més. El tercer dia deixa de ploure i comencen a sortir les clarianes, el sol és deixa veure el quart dia, el que marxem, i la calor torna a  ser sufocant.

Si us hem de dir la veritat aquesta ciutat no ens ha agradat i només en ha faltat haver de passar tants dies aquí, esperant el visat.

No té cap encant, els mercats no tenen vida, la ciutat sembla “adormida” i no hi ha moviment, és la capital més ensopida que hem vist fins ara. No tens la sensació que et trobis en una capital de país. 

Però al cap de 4 dies deixem la capital per tornar a visitar Tailàndia, aquest cop toca el nord.

Vang Vieng

 
 
 




23 i 24.6.2013

Amb la pluja vam arribar i amb la pluja hem marxat de Vang Vieng.. 
Dos dies que no ens han permès fer res de res. A part de la forta pluja, molts núvols i boira que tampoc ens deixaven veure el paisatge que ens envoltava.

L’atractiu del municipi són els seus voltants per explorar-los amb bici o moto, cosa que no hem pogut fer de cap de les maneres. Ha estat el primer cop que la pluja ens ha impedit fer el que teníem pensat, és el que té el monsó. Una llàstima!

Tot i això encara ens ho agafem prou bé i amb el paraigües en mà intentem anar a fer un vol quan la cosa afluixa o si més no a fer una mica de vida social als bars on ens aixoplugaven als turistes que allí ens trobàvem.

Luang Prabang

 
 
 
 
 




20-22.6.2013

La ciutat, patrimoni de la humanitat. En direm ciutat, tot i que l’adjectiu que millor se li escau és de poble gran. Aquí tot és magnífic, maco, net i ben cuidat. Els seus carrers són un passeig a tota hora del dia, no hi ha soroll ni rapidesa, al contrari.

Quan vam agafar el bus que ens va portar de Nong Khiaw fins aquí, vam tenir la sort de conèixer una parella que també estan de ruta pel sud-est asiàtic, en Mark i la Naomi. Amb ells hem compartit bones estones aquí a la ciutat i vam anar junts a veure i banyar-nos a les cascades de  “Kuangsi Fall”.  Va valdre la pena arribar-nos-hi ja que són bastant espectaculars i la temperatura de l’aigua és perfecta per fer un “xap” ben refrescant.

La ciutat no ens ha defraudat ja que molta gent ens deia que era molt guapa i sí, per nosaltres també ha estat així. 

dilluns, 8 de juliol del 2013

7 de juliol...

Avui per tu... perquè et fas gran!!



MOLTES FELICITATS!!!



Un bon dinar...


... i tarda de relax a la piscina!!


7 de juliol.... i San Fermín! 

Sí sí això també però, a part d'això, algo més important passa... en Martí fa anys!!! 

No cada dia es fan anys a l'altra punta de món!! I per això ens hem agafat el dia de relax i ho hem celebrat de la millor manera possible a Tailàndia!

Moltes felicitats Martí!!!!

Sequim, seguirem!!!