9 i 10.7.2013
Ayuttaya conserva els temples i ruïnes més important del que un dia va ser la capital
del país. La calor va augmentant a mesura que anem baixant cap al sud i això
vol dir suar i suar sense parar.
Tornem a llogar bicis per visitar la ciutat. D’estructura
semblant a Chiang Mai, amb muralla i
aigua pel voltant, amb la confluència de tres rius, la ciutat queda envoltada,
tot i que a les afores també hi ha temples. Aquests es troben repartits per tota la ciutat
així que aquesta, és una barreja de la nova i la vella, ja que no es troben
totes les ruïnes concentrades en un sol lloc, sinó que voltant per tota la
ciutat vas descobrint ruïnes i temples per tot arreu.
Un d’ells, el Wat Yai
Chai Mongkhon, està ple d’estàtues
de budes coberts amb la túnica taronja, dóna molt de llum i ens ha sorprès i
agradat molt. Altres ens recorden a Angkor, també visitem el famós temple Wat Maha That, que té una cara de buda
atrapada enmig de les arrels d’un arbre, els tailandesos creuen que és la
connexió de la mare terra amb buda.
Ens ha fet molt bon dia però per la tarda, la pluja ens
atrapa i ens refugiem a cobert a esperar que pari i ens deixi tornar amb les
bicis cap al guest house. De sobte, del
riu ens surt un dragó bastant considerable i ens distreu l’estona que plou, el
monsó de tan en tan ens atura però per altra banda, també ens mostra la fauna
del país en el seu estat més natural.