Desfem camí...

 

 

 

 

2 i 3.6.2013

Dege-Manigango-Ganzi-Luhuo  (1r dia)

Luhuo-Tagong–Xinduquiao-Kanding (2n dia)

Dos dies eterns amb bus...

El primer dia tot comença bé, quan comencem a desfer camí fa un dia radiant i tot el paisatge que havíem fet el dia anterior nevant és espectacular pujant i baixant altre cop el coll, les vistes són precioses, i la neu s’ha anat fonent! Però a partir d’aquí la cosa ja no va tan bé, doncs per culpa de les obres a la carretera quedem parats durant 4 hores allà enmig d’un camí!! Arribem a Luhuo a les 10 de la nit i destrossats! ( ni traiem les motxilles del bus) Però ja tenim mitja etapa feta!

L’endemà a les 6:30 ens posem en marxa,i per sort aquest dia a part dels bots i revolts de la carretera/camí, tot va com ha d’anar i a la tarda arribem a Kanding destrossats i amb el cul quadrat després de dos dies al mateix bus.

Per cert, no vulgueu saber com va acabar el bus després de passar-hi durant dos dies moltes hores, la gent fumant, menjant, dormint, escopint...  en fi tot un bon espectacle. Jaja

Degé / Derge (3200m)

 

 

 

 

1.6.2013

El bus que passa per Manigango va ple i un noi jove que va cap a Degé ens carrega i som-hi, pel camí està nevant i ens enfilem a un port de 5050m, el Chola Pass. Llàstima que neva i el dia està bastant gris. Baixem per l’altra vall i a mesura que anem arribant el sol va sortint i després de 5 hores ja hi som!

Degé està a tocar de la frontera entre Xina i Tibet.

Nosaltres ens esperàvem trobar un poble típic, senzill, amb el seu temple on hi fan els llibres budistes amb la seva impremta manual... i resulta que allà ,tal hi com vam dir aquell dia, on nostre senyor va perdre l’espardenya, hi ha tot de botigues, hotels caríssims i un poble que no ens acaba d’agradar massa. 

Anem a veure el temple i bingo s’ha de pagar per entrar a veure’l, desistim i anem a demanar per marxar ja el dia següent cap a Litang. 

I l’última sorpresa...doncs resulta que el camí es tan dolent que ningú s’atreveix a fer-lo portant gent i el bus no hi passa! La solució? Desfer durant dos dies eterns amb bus tot el camí que portem recorregut durant aquests últims dies, tornant a passar pels mateixos pobles i paisatges per arribar altre cop a Kanding. Olé tu!

Doncs apa a mentalitzar-nos i l’endemà comencem a recular...

Manigango / Manigange (3800m)

 

 

 

 

31.5.2013

Arribem a Manigango, per uns caminots que no sabem ben bé si és la carretera que està en obres, si el tio de la furgo que ens porta agafa dreceres... però al final hi arribem. 

És un poblet perdut enmig del no res, bastant petit, brut i lleig, res del que ens esperàvem, a més està plovent i ho continuarà fent tot el dia. 

Un moment que para decidim anar a estirar les cames i pugem fins al temple per veure una mica de perspectiva i ens hi trobem un poble envoltant el temple on les seves cases són fetes de fang i palla per les parets i fusta per la resta de la infraestructura, són les cases que ens trobarem en el paisatge a partir d’ara! 

Ganzi / Garze (3960m)

 

 

 

29 i 30.5.13

Continuem la ruta, la nostra intenció és arribar a Degé (poble situat a la frontera entre Xina i Tibet) i d’aquí intentar agafar una altra ruta diferent que ens portarà fins a Litang.

Arribem a Ganzi, principal ciutat de la regió tibetana de Kham. Aquí ens hi estem dos dies ja que necessitem solucionar problemes econòmics, resulta que on som i cap a on volem anar a partir d’ara, durant uns 5 o 6 dies, no hi ha un caixer automàtic enlloc, per la qual cosa necessitem portar suficients diners en metàl·lic. Però a Ganzi ens han dit que hi ha caixer així que anem a buscar-lo i què passa?? Doncs que com és normal a la Xina, el banc està amb obres (que raro!!) i el caixer automàtic no existeix!!!

Molt bé i ara que fem? Està clar que no tenim prous diners per arribar on volem arribar. Primera opció que ens dona tothom tornar a recular i desfer el camí que portem dos dies recorreguts per tornar a Kanding. Però ens hi neguem i no deixem d’insistir i buscar algú que ens pugui ajudar o a un altre banc que ens dongui diners!! I finalment... doncs quan som al banc, trobem un policia que parla perfectament l’anglès i que està disposat a canviar-nos els pocs dòlars que portàvem a sobre!!! Estem salvats!! I no només ens fa el favor, un amic seu (perquè clar de seguida tot el poble se’n va enterar del que ens passava) ens va pagar el dinar a tots, i després el poli, amb l’excusa que volia aprendre l’espanyol, ens va convidar a sopar a la nit en un bon restaurant, ens vam posar les botes, i d’espanyol no hem vam parlar ni un segon!!! Mil gràcies, gambei!!! Tot un personatge!

Ara ja podem continuar cap al següent poble de la ruta, Manigango.

Tagong / Lhagang

 

 

 

 

 

 

 

 

27 i 28.5.2013

Magnífic paisatge! Ens hem quedat enamorats d’aquest petit indret i els seus voltants!!

Estem a una alçada de 3780m. El dia ens acompanya igual que ahir. Dormim davant d’una plaça que a un costat hi ha un temple tibetà enorme, un dels més importants de tota aquesta àrea tibetana, la Lhagang Gompa, com els seus habitants l’anomenen.

 El primer dia fem una caminada de 4 hores a la tarda, cap a un poblet i amb l’himal ( muntanyes amb neu) al fons, la Yala snow mountain, de 5820 metres.

La posta de sol, dalt del turó a sobre de la plaça, amb el “Yala” al fons és magnífica. No fa gens de fred, però a  la nit necessitem una mica d’abric.

El segon dia lloguem bicis. Aconseguim un mapa (tot un record a la Xina i més en aquests llocs!), i ens expliquen cap a on podem anar. La ruta ha sigut molt xula, d’unes 5 hores i amb una pujada fins al fons de la vall, amb un petit temple enfilat a dalt de tot. La baixada l’hem feta per l’altra banda. Les vistes impressionants, un paisatge difícil d’esborrar de les nostres memòries. 

Al llarg del camí, hem anat trobant els yaks i els cavalls pasturant tranquil·lament, casetes i tendes de pastors i una tranquil·litat immensa. El que menys gràcia ens ha fet han estat els mastins tibetans, que no fan cara de bons amics i quan et veuen passar et deixen clar quin és el seu territori i val més que d’allí no passis.

L’endemà deixem aquest bonic poblet, amb uns àpats extraordinaris i uns dies immillorables. Tagong el recordarem sempre! 

Xinduqiao / Dzongzhab

 

 

 

 

 

 

26.5.2013

Agafem la Tibetan Highway nord, aquí comença el veritable Tibet. Tornem a l’Himàlaia! 

Això sí que ens ha agradat i molt! La cultura i la seva gent ens han recordat molt a Nepal i a la seva gent sherpa i tibetana amb el seu caràcter excepcional que els caracteritza.

Per arribar-hi hem passat un port el Mont Zheduo de 4298m. El poble està a 3360m, situat al mig d’una vall molt ampla i amb un paisatge que l’envolta molt xulo.

El temps ens ha acompanyat, un sol radiant tot el dia. Impressionant, que més podem demanar?

Al matí hem anat a estirar les cames, fins a dalt d’un turonet, segurament hem arribat els 3800m. I a la tarda hem llogat unes bicis i hem anat a explorar territori.  

Els voltants de Xinduqiao són molt xulos, sobretot els pobles amb les seves cases típiques i la seva gent que només en veure’t et fan parar per saludar-te i convidar-te a entrar a casa seva per prendre el te i compartir l’estona. Entendre’ns amb l’idioma és una mica difícil nosaltres no parlem ni xinés ni tibetà, ni ells parlen anglès; però està clar que sí dos volen entendre’s es fa el que es pot i més! Aquests dies els gestos, les expressions, les representacions i fins i tot els dibuixos són els nostres aliats i el nostre mitjà de comunicació més bo!

Per acabar comentar que durant el viatge ens hem trobat una caravana de vehicles militars que fotia por, n’hem contat més de 200. A la vall també hi ha una base militar enorme, val més no pensar d’on vénen, on van i quines intencions tenen.

Free Tibet!!!!!

Kangding / Dartsendo

 

 

25.5.2013

Comencem la ruta que ens porta a la part ètnica del Tibet. No entrarem a dins del país, però si que podrem descobrir-ne els seus paisatges, cultura, societat,... Podíem entrar-hi però amb unes condicions que per a nosaltres no ens interessen.

Kanding és una ciutat més aviat lletja. Sembla qualsevol carrer d’un poble de la vall d’Andorra, enmig d’una vall i un riu al centre i edificis lletjos. Com a tot arreu, en obres. Perquè si una cosa podem dir de la Xina és que està en construcció, no hi ha ciutat, poble, poblet, carretera...que no estigui en obres!!!

Aquí hem aprofitat per anar a veure un parc natural, i sí, ens han fotut la sang. I amb bus fins a més de 3000 metres i encara hi havia barques per anar pel llac. Mai més! No volem pagar tants diners per visitar parcs temàtics. Dels errors se n’aprenen i hem aprés que a la Xina els parcs naturals no tenen res a veure al que estem acostumats.

A partir d’aquí, entrem al “Tibet“! 

Songpan

 

 

 

 

 

18.5.2013

Aquest cop no només un bus, sinó dos i 5 hores, ens calen per arribar a Songpan.

Aquí hi trobem un petit poblet emmurallat on en el seu interior encara s’hi conserven les cases tradicionals xineses de fusta.

És dissabte i s’hi respira ambient de cap de setmana; la canalla jugant al carrer, els avis xerrant al banc de la plaça, les dones a comprar al mercat, gent envoltant als venedors de “l'or del Tibet” (una arrel caríssima que es troba als Himalaies i amb unes propietats boníssimes per a la salut),  turistes xinesos que han pujat a treure el cap en aquest bonic poblet ...

Dalt del poble, enfilats en una de les muntanyes de la vall, també hi ha tres temples, i es que els xinesos també són budistes i molt religiosos.

I de Songpan ens en tornem a la capital de Sichuán.

Langmusi

 

 

Hamburguesa de yak

 

 

 

16.5.2013

6 hores més per arribar a aquesta petita població al nord de la província de Sichuan i a tocar de Gansu. 

Per arribar-hi passem un coll de 3800m i amb uns paisatges emblanquinats de neu. Estem envoltats de pastures i més pastures plenes de yaks i xais/corders i de les tendes on els pastors nòmades vigilen el ramat.

Langmusi és un poblet amb dos immensos monestirs tibetans un a cada extrem, on hi ha més de 1000 monjos budistes, i una petita mesquita al centre del poble. La seva gent és una barreja de tibetans, musulmans Huí i Xinesos Han.

Estem a tocar del Tibet i el paisatge, l’arquitectura, la fesomia dels habitants, l’alimentació... tot ens recorda molt i molt a la zona sherpa de Nepal.

Aquí fa fred de veritat, i el mal temps ens ha acompanyat els dos dies que hi hem estat. La segona nit ens hem llevat amb el poblet ben emblanquinat de neu, no està gens malament un 17 de maig blanc! Hem hagut de córrer a comprar roba d’abric que nosaltres encara anàvem amb xancletes i calça curta!!!