1.6.2013
El bus que passa per Manigango va ple i un noi jove que va cap
a Degé ens carrega i som-hi, pel camí està nevant i ens enfilem a un port de
5050m, el Chola Pass. Llàstima que neva i el dia està bastant gris. Baixem per
l’altra vall i a mesura que anem arribant el sol va sortint i després de 5
hores ja hi som!
Degé està a tocar de la frontera entre Xina i Tibet.
Nosaltres ens esperàvem trobar un poble típic, senzill, amb el seu
temple on hi fan els llibres budistes amb la seva impremta manual... i resulta
que allà ,tal hi com vam dir aquell dia, on nostre senyor va perdre
l’espardenya, hi ha tot de botigues, hotels caríssims i un poble que no ens
acaba d’agradar massa.
Anem a veure el temple i bingo s’ha de pagar per entrar
a veure’l, desistim i anem a demanar per marxar ja el dia següent cap a Litang.
I l’última sorpresa...doncs resulta que el camí es tan dolent que ningú s’atreveix
a fer-lo portant gent i el bus no hi passa! La solució? Desfer durant dos dies
eterns amb bus tot el camí que portem recorregut durant aquests últims dies,
tornant a passar pels mateixos pobles i paisatges per arribar altre cop a
Kanding. Olé tu!
Doncs apa a mentalitzar-nos i l’endemà comencem a recular...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada