dimarts, 12 d’agost del 2014

Costa Atlàntica















L'última etapa del nostre viatge va ser anar baixant per la costa atlàntica per tornar a Marrakech.

Vam passar per Asilah, un poblet de costa molt bonic que semblava que pel seu color tot blanc estiguessis a ses illes, un poblet amb molt encant on ens hi vam sentir molt bé!
Després vam passar per Rabat, la capital del país per arribar a Casablanca. Casablanca és la ciutat més gran del país on hi pots menjar un bon peix acabat de pescar i comprat al mercat on et surten 10 cambrers que te'l volen cuinar allà mateix al seu bar. També és on hi ha la mesquita Hassan II, la més gran després de la Meca, i el seu minaret és el més alt del món (210m), la veritat és que impressiona per la seva magnitud i la situació, sembla que pengi a mar. Molta gent la visita a diari i els ciutadans i van a passejar, jugar, resar,... 
I per últim, vam arribar a la famosa Essouira, una ciutat bonica però molt i molt turística, i on el vent no para de bufar amb ganes, per això també és famosa per practicar-hi kitesurfing i windsurfing. Semblava impossible però necessitàvem el jersei i tot al vespre! 

I després de passar uns dies de costa, vent,  poblets bonics i ciutats importants vam tornar a arribar a Marrakech, ( ja no ser quans cops fa que i tornem) on es va acabar el nostre viatge per Marroc, allà on també va començar... un mes i mig abans.

dimarts, 5 d’agost del 2014

Fes i el nord



















Seguim una nova ètapa del viatge. Ara toca anar rumb al nord amb transport públic, utilitzem els autobusos, trens i taxis per desplaçar-nos.

Anem direcció a Fes,  per explorar la seva medina que és com un gran laberint amunt i avall i les "banyeres" de tiny de pell.
Abans de la següent destinació, fem parada a mig camí a Moulay idriss on anem a veure l'antiga ciutat romana de Volubilis. I d'aquí ja arribem a Chefchauen, Xauen o la ciutat blava... L'alçada de la ciutat, fa que la calor no sigui tant intensa i que a les nits refresqui més, és una ciutat molt turística però molt bonica, té un encant especial.
 Després anem cap a la costa, per anar a Tetuán i escapar-nos a la ciutat de Ceuta (altre cop Espanya), vergonya de ciutat i de bloqueig que pateixen els marroquins en trevessar la frontera diariament. Europa aixeca murs per separar!

Però a part d'aquest últim mal regust de boca, el nord ens ha agradat força, contrasta totalment amb el sud d'on veníem.