diumenge, 23 de setembre del 2012

Jodhpur (la ciutat blava)


Terrassa on solen fer la majoria de les feines de casa



Casc antic



El carreró d'entre tants



Mercat de Sardar amb la seva Torre del rellotge al centre



Esperant per entrar al Mehrangarh



El fort: Mehrangarh


Després d'unes quantes hores més de bus vam arribar a la ciutat blava. Altre cop el caos i el desordre hi regnàven però això enmig de tots els seus petits, grans, llargs, curts, estrets però sempre blaus carrerons la fan una ciutat encantadora.

El seu mercat és un bullici des de que surt el sol fins a altes hores de la nit, és el punt cèntric de la ciutat que uneix tots els carrers principals i els seus amables vilatants. Passar una llarga estona observant tot aquest anar i venir és una gran atracció sensitiva. Això sí, no ets tu només el que observes ja que per a ells tu ets l'atracció principal (si més no el tallat de la Maria, els i xoca molt els cabells curts).

Jodhpur també té un enorme fort enfilat dalt del turó i una muralla que ressegueix tot el casc antic.

Avui hem arribat a Pushkar on ens hi estarem uns dies i d'aquí continuarem la nostra ruta pel desert del Rajasthan fins arribar a la frontera de Nepal.

Fins la propera!!

Jaisalmer

Aquest cop el mitjà de transport que ens va portar a la següent ciutat on ens hi estariem un parell de dies va ser un atrotinat però prou confortable autobús.
El paissatge que ens envoltava durant el trajecte i cada cop més quan ens anavem acostant a la ciutat era purament desèrtic.

Jaisalmer és una bonica ciutat molt més turística, tot s'ha de dir, i més ordenada que la resta. El fort recorda al típic castell de sorra que tantes hores et podia entretenir a la platja. El seu interior ple de havelis (cases típiques) i botiguetes fan d'aquest un bonic lloc per perdret-hi una bona estona.
El casc antic que es troba fora del fort és tot un entramat de corrers i carrerons plens de cases i raconets amb la típica arquitectura, sempre amb el seu color de sorra.

Color, groc terrós, que destaca en les parets i edificis quan contemples aquesta bonica ciutat.


El majestuós fort de Jaisalmer



Típic edifici de l'interor del fort




Artesania



Carrers i havelis del fort



Arquitectura



Vistes de la ciutat des de dalt de la muralla del fort

Bikaner


Diferents mitjans de transport



El mercat



Porta de Kothe d'entrada a la ciutat



Temple jainista


La ciutat encara mig adormida ens rebia ben d'hora però no va tardar massa a despertar-se, sorolls, la calor i el divers tràfic de seguida es van apoderar de Bikaner.
Després de passejar pel seu nucli antic i els diferents mercats, (sempre estan organitzats segons allò que si pot trobar, el de les teles, fruita i verdura, espècies, mecànics, bicis...) vam poder comprovar que Bikaner no és de les ciutats amb més encant, tot i això ja deixava veure que pertanyia al desert si més no pel seu entorn i les seva arquitectura.

Propera parada: Rajasthan

 Ja estem voltant pel desert del Thar, zona de la Índia coneguda com el Rajasthan.
Després d'unes quantes hores amb aquest magnífic tren ( sleeper class ) vam arribar a Bikaner per començar la nostra volta. La gastronomia del nord - est de la Índia tot i el seu punt de picant, l'estem disfrutant i el nostre estòmac digerint-ho molt bé (de moment, creuem els dits, no em hagut de correr per anar a veure en roca ).
En general hi ha dues especies que poden arribar a fer-se molt pessades:
1. Els índis caçaturistes quan arribes a qualsevol indret.
2. Les mosques i mosquits, que sempre t'acompanyen vagis on vagis


Interior del llarguíssim tren


Bona nit !

Thali ( plat típic del Rajasthan )


diumenge, 16 de setembre del 2012

Ja hem arribat!

Namaste!

Després d'un vol de dues hores i amb vistes espectaculars del Pedraforca, el Cadí i la Cerdanya que semblava que ens diguessin un "fins aviat" vam arribar a Londres. Al cap de 3 hores n'agafavem un altre, aquest una mica més llarg, 9 hores, però tan tranquil com el primer i entre dormir, xerrar, mirar pel·lícules i menjar ja indi per començar-nos a aclimatar, vam arribar ben puntuals a les 9:30 del matí del dia 15 a la calurosa Delhi.

Només sortir de l'aeroport, la Maria ja suava i en Martí començava a regatejar el preu del taxi que ens va portar fins a Majnu Ka Tilla (barri d'exil·liats tibetans a Delhi). Un cop aquí vam buscar hostel, vam fer un vol, menjar alguna cosa tibetana i altre cop cap al hostel, la son i la calor podien amb nosaltres. Així que una dutxa i a dormir amb el soroll de la pluja de fons que ha caigut tota la nit.

Avui després de dormir 18 hores, les necessitavem, hem esmorzat i ens em deixat perdre pels "carrers de Delhi", contrastos d'olors, colors, gent, animals, calors, suors, vehicles, sorolls, menjars, mirades, cables i més cables de la llum mal penjats... a la tarda hem tornat cap al nostre petit refugi ja que la vella Delhi és el caos perfecte per aterrar i començar a assimilar la grandesa de l'India, per això avui una petita dosi ha estat un bon inici.






Ara després d'un passeig pels tranquil·ls carrers i temples de Majnu Ka Tilla i contemplar els rostres diferents dels tibetans i els seus Saris, uns moments de reflexió i cap a omplir una mica la panxa per agafar forces per demà.

Demà ens espera altre cop Delhi i a la nit agafem un tren que ens portarà cap a Bikaner, comencem la ruta cap al Rajastan, el nord de l'Índia.

De moment, el ventilador de l'habitació i els locals amb aire són un oasis dins la xafogosa India.

Quan puguem ja anirem donant senyals de vida!

Fins aviat!!

dijous, 13 de setembre del 2012

Que cada dia sigui 11S

 i nosaltres i erem! ( i serem)
A l'escola ens van dir que la democràcia es el poder del poble, doncs perquè el poble català no pot exergir aquest poder ? Quin país, democràtic, ens ho pot prohibir? o és que els catalans som els únics ciutadans que no tindrem el dret a decidir en un país democràtic? no podrem decidir que volem ser ? ni espanya ni frança ens deixen, ens han deixat ni ens deixarà, però que espanya, frança li hem de demanar?  Que hi ha algun país que demani la seva llibertat? 

  La llibertat no es demana, es pren!  

ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer!