diumenge, 16 de setembre del 2012

Ja hem arribat!

Namaste!

Després d'un vol de dues hores i amb vistes espectaculars del Pedraforca, el Cadí i la Cerdanya que semblava que ens diguessin un "fins aviat" vam arribar a Londres. Al cap de 3 hores n'agafavem un altre, aquest una mica més llarg, 9 hores, però tan tranquil com el primer i entre dormir, xerrar, mirar pel·lícules i menjar ja indi per començar-nos a aclimatar, vam arribar ben puntuals a les 9:30 del matí del dia 15 a la calurosa Delhi.

Només sortir de l'aeroport, la Maria ja suava i en Martí començava a regatejar el preu del taxi que ens va portar fins a Majnu Ka Tilla (barri d'exil·liats tibetans a Delhi). Un cop aquí vam buscar hostel, vam fer un vol, menjar alguna cosa tibetana i altre cop cap al hostel, la son i la calor podien amb nosaltres. Així que una dutxa i a dormir amb el soroll de la pluja de fons que ha caigut tota la nit.

Avui després de dormir 18 hores, les necessitavem, hem esmorzat i ens em deixat perdre pels "carrers de Delhi", contrastos d'olors, colors, gent, animals, calors, suors, vehicles, sorolls, menjars, mirades, cables i més cables de la llum mal penjats... a la tarda hem tornat cap al nostre petit refugi ja que la vella Delhi és el caos perfecte per aterrar i començar a assimilar la grandesa de l'India, per això avui una petita dosi ha estat un bon inici.






Ara després d'un passeig pels tranquil·ls carrers i temples de Majnu Ka Tilla i contemplar els rostres diferents dels tibetans i els seus Saris, uns moments de reflexió i cap a omplir una mica la panxa per agafar forces per demà.

Demà ens espera altre cop Delhi i a la nit agafem un tren que ens portarà cap a Bikaner, comencem la ruta cap al Rajastan, el nord de l'Índia.

De moment, el ventilador de l'habitació i els locals amb aire són un oasis dins la xafogosa India.

Quan puguem ja anirem donant senyals de vida!

Fins aviat!!

2 comentaris:

  1. Hola parella!!!
    Martí, Maria estic molt contenta de poder ja començar a llegir les vostres aventures al bloc. Estic convençuda que el Pedraforca, el Cadí... us van dir un: "fins ben aviat i quan torneu, penseu que aquí serem lliures!!".

    Ha de ser una passada l'Índia en general!! Les olors, la gent, en fi tot... ha de ser espectacular poder-ho viure. Amb els vostres relats faré un viatge virtual per poder-ho percebre i poder-m'ho imaginar! Us aniré seguint!!

    Que tingueu una bona entrada al Rajastan! Ja estic emocionada de saber coses de l'escola i de tot plegat!

    Seguim en contacte
    Una abraçada ben forta als dos

    Núria (de Berga, encara que vegeu que surti Tàndem, sóc jo)

    ResponElimina
  2. Nens!! No la sabeu llarga ni res vos menjar tibeta!!! I el talhi i el chapati!!!
    Disfruteu sempre complint el nostre lema Viure lliure i somriure!!!!!

    ResponElimina