dilluns, 31 de desembre del 2012
dissabte, 15 de desembre del 2012
Ja el tenim apunt!
El tió / Tronc de nadal, ja ha arribat a Nepal.
Avui comencem les nostres "chrismas holidays" tot esperant l'arribada dels Erra: el papa Miquel i en Gil. Així que ja ho veieu, cagarem el tió / tronc en "família".
El bloc també farà vacances de nadal, per això us desitgem que tingueu unes Bones Festes i que cagui fort!
Tots som escola!
Dilluns 10 de desembre:
En motiu de la convocatòria Som Escola, també ens solidaritzem amb tots els companys/es i la societat de tot el territori català que es manifesten en contra de la nova llei d'educació. Per això hem imprès un cartell i l'hem penjat a l'escola.
Com ens agradaria a nosaltres, estant aquí Nepal, utilitzar el nepalí per poder arribar a tots els nepalesos i nepaleses i no sols a aquells que han tingut l'oportunitat d'aprendre un idioma internacional com l'anglès.
La llengua, com a eina de comunicació, forma part d'una cultura i un poble amb identitat. Afavorint la forta i menyspreant la feble ens empobreix culturalment i per tan ens empobrirà com a poble i com a persones. L'escola, com a reflex i futur de la societat i del poble, té la clau per evitar la pèrdua de la nostra identitat.
Des de Nepal cap més pas enrera amb el català.
Per un país de tots, l'escola en Català.
Tots som escola!
Projectes a l'escola
Enviroment and health
Intercanvi de cartes amb Catalunya
Spanish class
Time for games!
Un dels projectes que estem duent a terme és "enverioment and health", com és pot veure vam començar ensenyant i recordant com ens hem de rentar les mans. Un altre ha estat "spanish class", ja té collons... però pels alumnes ( i mestres ) és una bona oportunitat. Podriem dir que és un intercanvi entre spanish, english i nepalí, nosaltres també n'estem aprenent, bistare bistare.
Una altra activitat que hem fet amb els alumnes més grans, ha estat redectar una carta en anglès que hem enviat a una escola catalana, així comença l'inercanvi de cartes entre les dues escoles, intercanvi Nepal - Catalunya.
A estones, deixem el rol de " Miss i Sir" per convertir-nos amb dos nens més recordant i aprenent nous jocs, un gran recurs per alumnes i mestres.
Acabem la setmana fent una "conversation teachers" amb tots els mestres per intercanviar opions, idees, coneixements,...i com no acompanyats d'un té i unes bones dosis d'humor i rialles.
Dhulikel, Namobuddha, Panauti
Temple de Siva
Od Mani Pad Me Om
L'arròs ja està el sac i ben lligat
El cap de setmana passat vam anar cap a Dhulikhel a 32 km de Kathamdu. És un petit poble a dalt de la vall on et permet veure un bon paissatge i la vida tranquila i de les zones rurals.
Des d'aquí vam fer una petita excursió cap a Namobuddha i Panauti on vam poder disfrutar de tots els paissatges que podeu veure a les fotos.
També ens vam retrobar amb els nostres amics francesos, que vam conèixer durant el trekking, i vam fer la despedida ja que ells ja han marxat del país.
Patan (Laltipur)
La rutina ha canviat. Les setmanes han passat a ser més intenses i el temps lliure s'ha reduit.
De diumenge a divendres tornem a ser mestres, i els caps de setmana, de dia i mig, ens convertim amb turistes express.
Un d'aquests caps de setmana, 31 i 1 de desembre, vam anar a visitar la ciutat de Patan o Laltipur ( en sanscrit "ciutat de la bellesa" ) on hi ha una Durbar Square Patrimoni Mundial de l'UNESCO. La ciutat queda separada de Kathmandu pel riu Bagmati.
Les imatges son de la Durbar Square i els seus voltants, on es pot veure la seva arquitectura newar tan característica i usual a tota la vall de Kathmandu.
dissabte, 1 de desembre del 2012
Jaranko - Escola Catalunya
Ja portem dues setmanes a l'escola, vam arribar-hi el dia 20.
Ens vam instal·lar a la nostra nova "casa", vivim en una aula de l'escola que han habilitat per transformar-la en habitació. La veritat és qui hi estem molt bé, no ens podem pas queixar!
A l'escola no estem sols, també hi viu la Babita, una noia amb dificultats de la qual tenen cura una dona, la Reena i els seus dos fills (Delip i Rosan). Aquests també viuen a l'escola juntament amb el conserge/vigilant (Vinut) i la seva família, dona i un fill (Suabin). Aquests nens són alumnes de l'escola i la Reena és la que té cura de la Babita, l'encarregada de la cuina i la neteja. Ja veieu que som una gran família!
L'horari escolar és una mica diferent al nostre. La setmana comença el diumenge, primer dia d'escola i primer dia laboral al Nepal i acaba el divendres al migdia. El dissabte és el dia festiu.
Les classes comencen a les 10 del matí, a les 12:30 és l'hora del pati (break) i continuen de la 1 a les 15:30.
Aquests primers dies han estat d'adaptació, observació i coneixement de l'escola i el seu entorn. Però les primeres impressions han sigut molt positives, la cosa pinta molt bé!
Els curts caps de setmana, aprofitem per visitar diferents racons de la vall de Kathmandú. El cap de setmana passat vam tornar a Bouda i aquest som a Patan.
dissabte, 24 de novembre del 2012
Jornada de reflexió!
Quan m'hi vaig acostar, em vaig trobar amb una realitat molt més interessant que la caricatura simplista que alguns entorns s'esforcen en cultivar. Em vaig trobar gent preperada. Gent que, a més de tenir uns discurs sempre vinculat a la força democràtica del poble, també fa coses concretes, com ara rebaixar o anul·lar el sou dels aclades o forçar el consistori a fer assemblees obertes o referèndums populars per consultar a la gent. Coses concretes com que no hi ha presidents, ni secretaris generals, ni disciplina de partit. Decideixen en assemblea, les llistes són sempre obertes i la idea que els uneix és la de construir als Països Catalans una majoria popular crítica i amb consciència social.
No son un partit polític convencional.
Són la visualització d'un moviment popular emergent que té vocació de majoria. Perquè l'autèntica majoria absoluta del país és la gent de sota. La gent que no compra bons de l'estat, ni deute sobirà, ni juga a la borsa. La gent que no accepta pagar amb diners públics les pèrdues de les entitats bancàries i que, en canvi, els beneficis dels bancs siguin indiscutiblement privats.
Necessitem gent al Parlament amb ganes de vèncer el pessimisme que diu que canviar això és impossible. Fa quatre dies la independència també ho semblava i avui sembla imparable. No podem passar-nos tot l'any renegant contra la classe política i a l'hora de votar, fer-ho pels de sempre o no votar. Si de veritat volem que les coses canviïn, hem de fer alguna cosa. Alguna proposta diferent.
Sergi López i Ayats, actor
i perquè no ??
HO VOLEM TOT !
Els menjars durant el trekking
Momos fregits, per sopar.
Daal bhat, per dinar.
Apple pie, de postre.
Tibetan bread i milk tea, per esmorzar.
Tsampa porridge, per esmorzar.
Aquests eren els àpats més típics locals de la regió del khumbu i que més hem menjat aquests dies de trekking. Cal dir que tots ells boníssim, pel menjar no ens calia patir.
PD: Xavi, aquest te'l dediquem a tu perquè molts dies quan veiem els plats pensavem amb tu i amb la teva frase: brrrrrrr... un plat de macarrooonss!! (amb carinyo).
Bhaktapur
Taumadhi Tole
Mandala típica del Tihar
Plaça Durbar
Assecant la collita d'arròs
Arròs assecant-se al sol
Momos
Durbar Square
Tachupal Tole
Pa tibetà sucat amb "chocolat porridge" i acompanyat d'un lassi
(elaborat amb el iogurt típic de Bhaktapur, el Juju Dhau)
Bhaktapur és la tercera ciutat mediaval de la vall de Kathmandú, és una ciutat d'estil newar i la més ben conservada.
Carrers petits esfaltats amb adoquins vermells, grans palces amb temples newars, estàtues, patis interiors amb encant i basses d'aigua.
Els artesans tallen i treballen la fusta, treballen el fang per fer els estris de ceràmica negra, escampen i van movent l'arròs durant el dia per assecar-se...
I d'aquí vam marxar el dia 19 per apropar-nos a Kathmandú i el dia 20 cap al barri de Jaranku, per instalar-nos a l'escola Catalunya.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)