5 i 6.6.2013
Fins a Daocheng, no ens podem queixar del trajecte, i no perquè la
carretera fos una meravella i no hi hagués ni obres ni clots ni sembles una
muntanya russa, al contrari! Però aquesta vegada anàvem ben calçats!
Doncs resulta que esperant el bus (sense saber si tindríem lloc o no),
para un gran tot-terreny, ens demana on anem i
bingo! anem cap a la mateixa direcció! Ells són 4 xinesos i cadascú porta el
seu cotxet, doncs som-hi a tota merda, per uns caminots que deunidó i gairebé
sense ni enterar-nos-en, l’únic problema, dos rebentons per culpa del mal estat
del camí però res que no es pugui solucionar.
Així que al cap d’unes quantes hores (aquell dia no ens hagués importat
fer-ne unes quantes més) arribàvem a lloc.
Daocheng és típic pel seu parc natural però clar resulta que s’ha de
modernitzar i convertir-lo en “parc temàtic” així que estava tancat i com que
allò que el converteix en un reclam turístic està tancat la majoria de guest
houses i lodges també. Al final ens aposentem i l’endemà quan la pluja ens
deixava vam anar a fer un vol, res d’interessant, però ja sabíem que era una
parada tècnica per arribar al següent destí l’endemà al matí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada