dimarts, 2 de juliol de 2013

Zondiang / Gyeltang (Shangri-La): 3350m











Del 7 al 9.6.2013

Fins a Shangri-La (com és coneix turísticament el poble) podríem dir que era l’últim bus llarg i per camins que han de pujar i baixar fins a cinc colls... El paisatge va canviant totalment a mesura que anem deixant enrere els poblets de Sichuán totalment tibetans i anem arribant a la Yunnán province.

 A partir d’aquí tornem a la civilització del turisme i deixem el fred, en aquesta província hi passarem els últims dies de la Xina.

Shangri-La, també conegut amb el seu nom original com Zhongdian, té dues parts. La part antiga, i la més turística, que la forma el casc antic de la ciutat; i la part nova que és una ciutat enorme i moderna com qualsevol altra però amb algun toc tibetà com els seus temples o botigues típiques.

Nosaltres ens vam instal·lar al casc antic, a l’igual que tots els turistes, i vam passar-hi tres dies de relax caminant pels seus bonics carrers empedrats i visitant el temple, amb una roda d’oració enorme que es necessitava un munt de gent fent força per poder-la fer rodar.

El poble canviava de la nit al dia. A primera hora del matí es despertava tranquil on la seva gent anava cap al temple o muntava la paradeta, més tard la multitud de turistes xinesos arribaven i omplien carrers i restaurants, al capvespre la gent del poble omplia les places formant un cercle i es posaven tots a ballar danses tradicionals (una cosa ben curiosa de veure ja que petits i grans, homes i dones s’anaven afegint i ballant fent cada cop més gran el cercle) i ja després de sopar el poble tornava a la calma i tranquil·litat.


S’ha de dir que era molt turístic però encara mantenia una mica lo tradicional i hi podies veure com la seva gent hi vivia. Hem estat uns dies ben agust i descansant dels llargs trajectes amb bus que fins ara havíem fet.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada