Del 7 al 9.6.2013
Fins a Shangri-La (com és coneix turísticament el poble) podríem dir que
era l’últim bus llarg i per camins que han de pujar i baixar fins a cinc
colls... El paisatge va canviant totalment a mesura que anem deixant enrere els
poblets de Sichuán totalment tibetans i anem arribant a la Yunnán province.
A partir d’aquí tornem a la
civilització del turisme i deixem el fred, en aquesta província hi passarem els
últims dies de la Xina.
Shangri-La, també conegut amb el seu nom original com Zhongdian, té dues
parts. La part antiga, i la més turística, que la forma el casc antic de la
ciutat; i la part nova que és una ciutat enorme i moderna com qualsevol altra
però amb algun toc tibetà com els seus temples o botigues típiques.
Nosaltres ens vam instal·lar al casc antic, a l’igual que tots els
turistes, i vam passar-hi tres dies de relax caminant pels seus bonics carrers
empedrats i visitant el temple, amb una roda d’oració enorme que es necessitava
un munt de gent fent força per poder-la fer rodar.
El poble canviava de la nit al dia. A primera hora del matí es
despertava tranquil on la seva gent anava cap al temple o muntava la paradeta,
més tard la multitud de turistes xinesos arribaven i omplien carrers i
restaurants, al capvespre la gent del poble omplia les places formant un cercle
i es posaven tots a ballar danses tradicionals (una cosa ben curiosa de veure
ja que petits i grans, homes i dones s’anaven afegint i ballant fent cada cop
més gran el cercle) i ja després de sopar el poble tornava a la calma i
tranquil·litat.
S’ha de dir que era molt turístic però encara mantenia una mica lo
tradicional i hi podies veure com la seva gent hi vivia. Hem estat uns dies ben
agust i descansant dels llargs trajectes amb bus que fins ara havíem fet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada