Durant els dies que vam estar a la regió de Ratanakiri, vam aprofitar per fer un trekking de tres dies per la seva zona: selva, poblets, rius,...
La calor i les zones cremades i desforestades ens van acompanyar aquests dies. Durant l'època seca les multinacionals, moltes vegades internacionals, aprofiten per entrar a la selva per desforetsar i cremar la rica i espessa vegetació per aprofitar-ne la seva valuosa fusta. Activitat que en un principi està prohibida pel govern però, qui és el primer corrupte? jaja. Ja ho veieu la corrupució funciona igual que a casa nostra.
La veritat és que hi ha zones molt afectades i veure com estàn t'entristeig, i et fa encongir el cor tan sols pensar com pot acabar. Al cap i a la fi, anem tots dins d'aquest vaixell anomenat planeta terra.
Un dels altres motius de la desforestació és el rendiment que se li treu a la terra un cop desforestada, amb les plantacions d'anacard, les quals en aquesta època es troben en el seu màxim rendiment i la gent dels poblets es dediquen plenament a la seva recol·lecta. Un quilo del fruit a 0'75$, no està gens malament!
Tot i així, gran part del recorregut encara conserva una bonica fauna i vegetació de la qual vam poder disfrutar. El primer dia vam arribar en un raconet de la selva on vam montar allà el campament i les hamàques on dormiriem més tard, això sí després d'una bona refrescada en una bassa. El segon, vam arribar en un poble d'ètnia Kreungs on ens van deixar la casa comunal per dormir-hi i, l'últim dia, altre cop cap a la "civilització".
Vam compartir aquests dies amb en Redgi i la Melanie, de Quebec, i el nostre guia en Smille qui ens va ensenyar i explicar part del seu entorn i cultura. Entre altres coses com és mata, neteja, i cuina un serp, sí, sí, vam menjar serp de postres i cal dir que era boníssima!
Sembla extrany com pot haver-hi cases i pobles i gent que hi viu perduts enmig del "no res", enmig de la selva. Així ho aniran fent fins que un dia, per la modernització, ens carreguem els seus voltants.
Què! Heu menjat serp! I no convideu? Jo també en vull!
ResponEliminaNens em feu venir moltes ganes de tornar a aquesta part de mon!! la gent, la cultura, el menjar!!! tot increïble!!!!!!! Gaudiu i sigueu feliços!! que aquí està tot igual!!
ResponElimina