Chueung Ek Genocidial Center
S 21: Tuol Sleng
17 d'abril de 1975, els Khmer rouges ( maoistes cambodjans ) ocupen la capital, i assoleixen el control del país, amb Pol Pot al capdavant. En 24 hores les escoles, hospitals, fàbriques,... es tanquen i les principals ciutats queden buides en 3 dies. Els ciutadans eren enviats al camp, amb rigorosos controls a les carreteres, i es decomisava qualsevol objecte ( llibre, aparell electrònic, ulleres,... ) per ser cremat o xafat. Els diners van desaparèixer, no existien. Més de 20.000 persones van morir de camí cap als camps: nens/es, persones grans, malalts... on tothom era obligat a treballar de sol a sol, sota l'ordre "d'Angkar".
El resultat dels 3 anys 8 mesos i 20 dies de barbàrie i genocidis, amb més de 300 camps d'extermini i presons a tot el país, va ser de més de 2'5 milions de morts ( amb una població de 8 milions d'habitants!) comesos per la Kampuchea Democràtica ( tal i com va ser anomenat el país durant aquests anys ) el qual va ser derrotat amb l'entrada de Vietnam al país.
Aquesta és el passat més fosc d'aquest país, on anteriorment ja havia patit prou, a les incursions de Vietnamites i Yankis, així doncs, amb aquest passat tant recent les ferides encara estan molt obertes i seran difícils de cicatritzar. Avui en dia encara falta fer judicis i parlar sobre aquest període o nombrar la paraula Pol Pot és massa dur.
Les fotos són de dos llocs diferents on hem pogut conèixer una mica més aquesta dura història i sortir-ne amb el cor escongit i els ulls humits. Les primeres són d'un dels camps d'extermini anomenats avui en dia Killing fields on cada més s'han de fer treballs de neteja ja que no deixen de sortir a la superfície ossos, dents i trossos de roba de les mils i mils de víctimes que van morir en aquest camp.
Les altres són d'un institut que es va fer servir com a presó d'alta seguretat del règim de la Kampuchea Democràtica S-21, convertit actualment en el museu dels crims genocides.
Aquests només són dos exemples dels esgarrifosos crims que es van cometre durant aquests tres anys de crueltat i horror.
No tot sempre és maco, però de tot (sobretot de la Història) s'aprén. Gràcies per descobrir-me quelcom que no coneixia. Tot i així estic segur que entre heu rebut i escampat somriures i moments d'alegria.
ResponEliminaContinueu el camí en aquest retorn a Ítaca, apreneu mooooolt!