dijous, 28 de març del 2013

Ratanakiri




Yeak Lom




Awcohn!


Ja tenim la moto arreglada!







Kinchaan cascada


Aquests últims dies ens hem desplaçat cap al nord-est de Cambodja, a la província de Ratanakiri. Lloc on habiten pobles minoritaris com els jarais i els kreungs, que tenen la seva llengua i cultura pròpia.

Vam arribar a Ban Lung, la capital, coneguda com dey krahorm (terra vermella) i mai més ben dit ja que l'esfalt no existeix i quan condueixes pels seus camins acabes tenyit de vermell per la pols vermella que ho impregna tot, cases, arbres, roba...

Aquí vam aprofitar per visitar i banyar-nos en dos de les seves cascades i el llac que es troba al cràter d'un volcà, anomenat Yeak Lom. La veritat és que poder-te refrescar després de perdre't per aquests camins, tots vermells i iguals i rebentar la roda de la moto amb la calor que queia va ser un gran plaer. 

Doncs una de les anècdotes que ens emportem d'aquests dies, ara ja és una anècdota graciosa en el seu moment va ser una pu..., és que quan portàvem mitja hora voltant per buscar una cascada i ja coberts de  pols, la roda de radera de la moto, se'ns va punxar al mig del no res. 
Estàvam en un camí en el que feia una estona només podíem veure alguna de les cases d'aquests petits poblets i res més i algun dels seus habitants que no ens enteníem ja que no parlavem el mateix idioma. Quan decidíem que fer, va passar un noi molt amable amb moto que afortunadament parlava anglès i ens va dir que a 1 km ens podríen arreglar el rebentón, ell s'avançava i anava a informar als de la casa on ens acollirien per a que ens ajudéssin quan ens veièssin.
I així ho vam fer, vam empènyer la moto una estona, suor avall, fins que d'una de les cases va sortir un home i al seva família corrents, ens va venir a buscar la moto i sense parlar ningú anglès ens van fer passar a casa seva i ens va dir que no patíssim que ell s'emportava la moto i ens la tornaría arreglada. 
Allà ens vam esperar amb la seva simpàtica família, intentant conversar, mirant-nos, rient i jugant fins que van aparèixer altre cop els dos homes de la casa a sobre la moto i la roda arreglada!!!! Moltes gràcies/Awcohn!

Una lliçó d'amabilitat i ajuda que ens fa adonar a les societats occidentals dels valors que ja hem perdut, com ajudar als altres sense esperar res a canvi i amb un somriure d'orella a orella. Podem tenir molta modernitat, teconologia, recursos,... però si perdem aquests valors, ens fan més pobres com a persones. Per això ens hem adonat de la gran riquesa d'aquest país, en què la seva gent, et reben amablament i sempre amb un gran somriure. 

1 comentari:

  1. Totalment d'acord amb vosaltres amb la pèrdua de valors del món occidental. Gran lliçó la d'aquesta gent!

    Ara ja estic més tranquil·la perquè tot el que us volia comentar ho he fet! Ja tinc ordinador apte per poder fer els comentaris al vostre bloc i així poder-vos seguir al dia a dia, (i no fer-vos els comentaris mesos més tard). Ho sento... no sé per què abans amb l'altre ordinador no podia!

    ResponElimina