CAMBODJA

Cambodja, oficialment Regne de Cambodja, és una monarquia constitucional del sud-est asiàtic amb una població de gairebé 14 milions d'habitants, la majoria d'ètnia khmer. 

Capital: Phnom Penh

Població: 14 milions

Moneda: Riel

Religió: Budisme

Idioma: Cambodjà - Khmer

Sua's dei

Els seus infants:

 

Un passat massa cruel

Chueung Ek Genocidial Center

 

 

 

 

S 21: Tuol Sleng 

 

 

 

17 d'abril de 1975, els Khmer  rouges ( maoistes cambodjans ) ocupen la capital, i assoleixen el control del país, amb Pol Pot al capdavant. En 24 hores les escoles, hospitals, fàbriques,... es tanquen i les principals ciutats queden buides en 3 dies. Els ciutadans eren enviats al camp, amb rigorosos controls a les carreteres, i es decomisava qualsevol objecte ( llibre, aparell electrònic, ulleres,... ) per ser cremat o xafat. Els diners van desaparèixer, no existien. Més de 20.000 persones van morir de camí cap als camps: nens/es, persones grans, malalts... on tothom era obligat a treballar de sol a sol, sota l'ordre "d'Angkar". 

El resultat dels 3 anys 8 mesos i 20 dies de barbàrie i genocidis, amb més de 300 camps d'extermini i presons a tot el país, va ser de més de 2'5 milions de morts ( amb una població de 8 milions d'habitants!) comesos per la Kampuchea Democràtica ( tal i com va ser anomenat el país durant aquests anys ) el qual va ser derrotat amb l'entrada de Vietnam al país. 

Aquesta és el passat més fosc d'aquest país, on anteriorment ja havia patit prou, a les incursions de Vietnamites i Yankis, així doncs, amb aquest passat tant recent les ferides encara estan molt obertes i seran difícils de cicatritzar. Avui en dia encara falta fer judicis i parlar sobre aquest període o nombrar la paraula Pol Pot és massa dur.

Les fotos són de dos llocs diferents on hem pogut conèixer una mica més aquesta dura història i sortir-ne amb el cor escongit i els ulls humits. Les primeres són d'un dels camps d'extermini anomenats avui en dia Killing fields on cada més s'han de fer treballs de neteja ja que no deixen de sortir a la superfície ossos, dents i trossos de roba de les mils i mils de víctimes que van morir en aquest camp.

Les altres són d'un institut que es va fer servir com a presó d'alta seguretat del règim de la Kampuchea Democràtica S-21, convertit actualment en el museu dels crims genocides.

Aquests només són dos exemples dels esgarrifosos crims que es van cometre durant aquests tres anys de crueltat i horror.

Phnom Penh

Barberia

Wat Pho

 

Central Market

Night Market

Royal Palace i Silver Pagoda

Gastronomia

Phnom Penh, la capital del país.

Aquí vam passar-hi els últims dies que vam estar a Cambodja. És una ciutat petita si la comparem amb les del sud-est asiàtic però amb un encant que amb tot fa que visitar-la i passejar-hi sigui fàcil i gratificant.

Així que des d'aquí el dia 9 d'abril ens despediem del país, un país que ens ha sorprés molt positivament ja que ens ha agradat molt amb els seus temples i paissatges però, sobretot, la seva gent, la qual sempre et rep amb un gran somriure, una gent educada i amable que et fa sentir agust i benvingut a casa seva.

Podem dir que ens quedem amb un molt bon record de Cambodja després dels 27 dies visitant i coneixent aquest país.

I per últim també us volem explicar-ne unes coses...

1. La moneda. Ells tenen el rial, però no l'utilitzen mot poc i no el volen. Prefereixen el dolar. A tal extrem ha arribat, que fins i tots els bancs et donen $ i no Rials, quan vas a treure diners als caixers et donen directament dolars. Els preus estan amb $, però nomès fins a quantitats exactes si has de donar cèntims has d'ultilizar rials. La veritat es que al principi vas molt confús, i tenir doble moneda a la cartera costa de manegar. 

2. La moda Cambodjana és anar amb pijama pel carrer. Els veus tots el dia amb el pijama i fins i tot sabatilles, tant les dones com els nens/es, i no uns pijames que pacen desaperssebuts no, com més estridents millor.

3. La famosa reputació de Tailàndia, també s'ha extès a Cambodja. Homes de certa edat ( o no ) en busca i captura del que no poden tenir el seu país. A nosaltres ens ha sorprès l'elevat nombre "d'homes" que hem vist " acompanyats". Fa angunia! 

4. La calor és aufendosa! La realitat és que és insuportable, molt, fins el punt que quedes enganxat als llençols per dormir, i surts de la dutxa i encara sues. Impressionant i insuportable! 

5. Menjar exquisit. Els hi encanta menjar els fetus dels ocells ( abans de sortir de l'ou) , aranyes i cucs fregits. Són les seves "xuxes". 

6. Anar de pic -nic. Aprofiten qualsevol moment o excusa per anar a la plaça, a un parc, a sota un arbre, al costat d'un llac, a la platja,... i fer l'àpat amb els amics o la família. 

7. El passat francès es veu dia a dia. El nom dels carrers, els edificis,...el seu "protectorat" va deixar més emprenta que la dels Estats Units. 

El sud

Sihanoukville

 

Phnom Chhnork

 

 

Kampot

 

Parc Nacional de Bokor

 

Kep

 

 

 

Volatants de Kampot

Una setmaneta pel sud de la costa Cambodjana ens ha donat per molt. Primer de tot, vam arribar a la turística Sihanoukville, però la millor zona per anar a les seves platges. Tot i ser xules, no rivalitzen amb les del sud de Tailàndia. Per cert, l'aigua semblava la d'una piscina dels nens/es petits, no per les "pixades" sinó per l'elevada temperatura de l'aigua. Ni et refescava! 

Després ens vam afincar a Kampot, província característica per les seves plantacions de pebre (del millor del món) i principal productora del país, d'una fruita anomenada durian. També el Parc Nacional de Bokor on hi ha construccions de l'època francesa abandonades i una espessa selva. Ah i un clima una miqueta més fresc, vam veure boira i tot!!!! ( i no teniem calor!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!)

La ciutat és molt tranquil·la i té moltes possibilitats el seu voltant: poblets, Bokor, temples, coves, mercats, les salines... Vam desplaçar-nos amb moto i bici per conèixer i visitar el seu entorn.

Per acabar vam estar a Kep, famosa pels seus crancs, és una típica ciutat francesa de costa, un té la sensació de voltar per la costa blava. Els francesos van deixar una gran petjada amb el seu colonialisme, i entre elles les seves edificacions.

La pròxima i última destinació de Kampuchea és Phnom Penh, la seva capital.  

Kratie

 

 

 

 

La principal característica de la província de Kratie, és el pas del riu Mekong pel mig i la possibilitat de observar els dofíns d'aigua dolça de Irrawaddy (que inclús nosaltres vam poder veure, des de la vora del riu, es pot intuir a la segona foto).

Aquí vam aprofitar per llogar unes bicicletes i anar a descobrir els seus voltants i disfrutar dels petits poblets que hi ha al llarg del riu, les seves cases de fusta sempre elevades i especialment dels seus nens i nenes que sempre surten corrents a dir-te un "hello" i a mirar-te encurosits. 

Per cert heu vist la primera foto? Com posar una moto en el maleter d'un cotxe. I és que en aquest país hem pogut veure com carregar un cotxe o una furgo a tope duplicant les seves mides amb la càrrega. Són uns artistes tranportant de tot!

Trekking a Ratanakiri

 

 

 

 

 

Durant els dies que vam estar a la regió de Ratanakiri, vam aprofitar per fer un trekking de tres dies per la seva zona: selva, poblets, rius,... 

La calor i les zones cremades i desforestades ens van acompanyar aquests dies. Durant l'època seca les multinacionals, moltes vegades internacionals, aprofiten per entrar a la selva per desforetsar i cremar la rica i espessa vegetació per aprofitar-ne la seva valuosa fusta. Activitat que en un principi està prohibida pel govern però, qui és el primer corrupte? jaja. Ja ho veieu la corrupució funciona igual que a casa nostra. 

La veritat és que hi ha zones molt afectades i veure com estàn t'entristeig, i et fa encongir el cor tan sols pensar com pot acabar. Al cap i a la fi, anem tots dins d'aquest vaixell anomenat planeta terra. 

Un dels altres motius de la desforestació és el rendiment que se li treu a la terra un cop desforestada, amb les plantacions d'anacard, les quals en aquesta època es troben en el seu màxim rendiment i la gent dels poblets es dediquen plenament a la seva recol·lecta. Un quilo del fruit a 0'75$, no està gens malament!

Tot i així, gran part del recorregut encara conserva una bonica fauna i vegetació de la qual vam poder disfrutar. El primer dia vam arribar en un raconet de la selva on vam montar allà el campament i les hamàques on dormiriem més tard, això sí després d'una bona refrescada en una bassa. El segon, vam arribar en un poble d'ètnia Kreungs on ens van deixar la casa comunal per dormir-hi i, l'últim dia, altre cop cap a la "civilització".

Vam compartir aquests dies amb en Redgi i la Melanie, de Quebec, i el nostre guia en Smille qui ens va ensenyar i explicar part del seu entorn i cultura. Entre altres coses com és mata, neteja, i cuina un serp, sí, sí, vam menjar serp de postres i cal dir que era boníssima! 

Sembla extrany com pot haver-hi cases i pobles i gent que hi viu perduts enmig del "no res", enmig de la selva. Així ho aniran fent fins que un dia, per la modernització, ens carreguem els seus voltants.