De H-sipaw a Pyin Oo Lwin

 

 

 

 

 

Pugem més amunt de Mandalay per arribar-nos a la petita població de H-spiaw, a la regió Shan més al nord que un pot arribar sense haver de demanar permisos.

Aquí la pròximitat amb la Xina és fa palent amb el menjar, les botigues i els propis habitants. Passegem un dia visitant els seus voltants i ens preparem ja que l’endemà agafarem el tren per baixar cap a Pyin  Oo Lwin, un tren, que va a una velocitat de cargol i que és mou més que una rentadora antiga. Tot i així l’encant de les poblacions on anem parant ,els paisatges que t’ofereix i el pas pel congost de Goteik amb el seu pont de ferro, de 100 metres d’altura  i construït fa més de 100 anys,  fan d’aquest trajecte un dels més famosos del país.

L’endemà anem a visitar una mica Pyin Oo Lwin, ciutat on hi ha la major concentració d’acadamemies i residències de militars, fa por i tot, i de segones residències de la gent benestant del país. En general tampoc té gran encant i per això decidim no passar més dies aquí i continuar el camí fins a Mandalay. 

Llac Inle

 

 

 

 

L’endemà, ja reposats una mica del trekking,  tots junts lloguem una barca i anem a visitar el llac i tot el que l’envolta. Ara cap a un temple, passant pel mig dels pobles flotants, ara a visitar una fàbrica de roba on encara utilitzen els telers tradicionals i les màquines de filar per fer fil amb la flor de lotus, fàbriques de tabac,...i així ha anat passant el dia.

Tot i ser molt turístic el llac ofereix racons, temples, casetes i espais molt xulos on un veu la simplicitat de la gent local, el dia a dia i la vida al costat o millor dit, a sobre l’aigua.

Trekking Kalaw - Llac Inle

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Els membres de l'expedició: l'Edu, en James (conegut com a Jaume per tot el grup), la Laia, en Martí, la Maria, la Lídia, l'Andrea, la Clàudia i la Maria.

Després de fer un dia i mig amb el bus arribem aquesta població amb la intenció de fer un trekking.Aquí serà el lloc de partida per arribar després de 3 dies al llac Inle. Som-hi!

Comencem a caminar el primer dia i el temps de moment acompanya. Tot i així, cada dia ens farà un xàfec, ruixat o “xirimiri”. Així que deixem la capelina  o paraigües molt a mà perquè serà el nostre aliat aquests dies.  Però podem dir que hem tingut sort ja que durant els tres dies en el moment que li foteia fort estàvem sempre ben resguardats, fent un té, l’hora de dinar...

La primera nit la fem a casa d’una família en un poblet molt petit i la segona en un monestir en desús. Durant els dos dies hem anat passant per pobles petits, camps de tota mena, d’arròs, de cacauets, de gingebre, patates...  Aquests dies hem estat caminant per la regió shan , una de les més de 30 ètnies del país.

Les vistes són molt xules i el paisatge que ens envolta també, tot molt rural. El guia que ens acompanya molt bona persona, un mestre jubilat que ens explica de tot i més i amb un anglès perfecte;  i la companyia amb qui hem compartit aquests dies, millor impossible, com a casa. Quatre noies catalanes, l’Andrea,  la Clàudia, la Maria i la Lídia i una parella la Laia i l’Edu, ella de Barcelona i ell de Jaén. Que més volem! Aahh sí, i el menjar espectacular, el millor que hem tastat al llarg d’aquests dies al país.  Així que ja ho veieu amb tots aquests factors podem dir que hem tingut tres dies de trekking fantàstics i que els hem disfrutat moltíssim!

I, per acabar el trekking, una barca ens va portar pel llac fins arribar a la població de Nyaungshwe on hi passarem uns dies . A la nit anem tots junts a menjar  una pizza “com déu mana” per celebrar-ho. Ens ho hem guanyat!

Kayktiyo

 

 

 

L’endemà anem cap a Kyaikito. Aquí hi ha una roca daurada enfilada a dalt d’una turó, la Golden Rock. Tot i que no l’anem a visitar, degut al mal temps que fa, aprofitem la tarda per anar a veure una altra “golden rock” però molt més a prop i que amb una caminada a peu hi hem pogut arribar. Tot travessant bonics poblets i un camí al mig de la selva molt xulo. La vista des de dalt també ha valgut molt la pena, el verd és per tot arreu.

Anem descobrint més característiques del país i la seva gent. Una de ben curiosa és la manera d’avisar que tenen.  Els primers cops vam fer cara de sorpresos en sentir com algú anava tirant petons per demanar pas o cridar el cambrer al bar. 

Hpa-an

 

 

 

 

 

 

Seguim i anem cap a  Hpa- An. Al sud-est del país per veure aquesta petita ciutat, que no té res d’especial però sí els seus voltants que amb una moto hem recorregut al llarg de tot el dia. 

Muntanyes, temples, selva, camps d’arròs i poblets han estat l’alegria dels nostres ulls. També la canalla i la gent que en veure’t passar et saluden o et dediquen un gran somriure.

Aquests dies hem pogut observar que Myanmar és un país molt rural, els edificis alts no existeixen, gairebé tot és fet de bambú, els pobles són petits nuclis de casa repartits enmig de la selva o dels camps.

Yangón

 

 

 

Canvi de país, i ja en van vuit. Després d’un vol curt i tranquil arribem a Yangón, la principal ciutat del país.

Primera sorpresa, tenen el volant a la dreta i condueixen com nosaltres!? Segona sorpresa, els homes van amb faldilla! I les dones i els nens petits porten la cara pintada amb una espècie de maquillatge groc.

Amb un taxi arribem al centre, i la primera impressió és que estem a la Índia, masteguen el tabac “betel”, hi ha molts hindus, però també xinesos i musulmans i per suposat, birmans.

Aquí paguem el que encara no havíem pagat al llarg de tot el viatge per tenir habitacions decents, i és que en cosa de tres anys els preus pels turistes s’han duplicat! Dormir i viatjar no és tan econòmic com la resta de països que hem estat fins ara.

El primer dia sortim per prendre contacte amb els voltants del Guest House i voltar pel centre  i el segon dia ja fem amistat amb una colla de madrilenys i un parell d’italians i aprofitem per anar tots junts a visitar la Shwedagon pagoda, l’stupa més sagrada de tot el país, i el parc amb el llac que hi ha al voltant. Molt bon dia i bona companyia!

Yangón ens dóna la impressió que és una ciutat vella, els edificis estan tal hi com s’han anat deteriorant amb el temps, els busos també estan bastant destartalats, es pot palpar la manca de modernització però tot així el país poc a poc va avançant, tan a poc a poc com la connexió a internet que hem tingut aquests dies al país.

Marxem de Yangón, descobrint que no és la capital del país i que mai ho ha sigut, tot i ser la principal ciutat on s’hi concentren  les àrees comercials i industrials, els principals hospitals, les seus internacionals de les empreses...  i que el país ha tingut quatre capitals en els últims 200 anys.

Bangkok, petita aturada per la següent destinació

11 i 12.7.2013

Tornar a Bangkok és com tornar a casa, ja sabem on anem. El nostre “Peachy” records a la mal fo..... dona de la neteja i els nostres restaurants de Soi Rambutri.

PD: Xavi donem records al grenyes del bar de part teva, Torrentó i Xinpum donem records vostres a la vostra amiga de la neteja que us troba a faltar. Fem una Chang/Shinga a la vostra salut!

Hi ha més tranquil·litat que el primer cop que vam estar per aquí. Sol fem una nit ja que a la matinada següent anem cap a l’aeroport per agafar un avió que ens portarà a la nostra següent destinació.  

El 13 de juliol hem agafat un vol per anar cap a Yangón, Myanmar.