XINA

La Xina, o República Popular de la Xina, és un país cituat al est del continent aisàtic, antidemocràtic on el govern es controlat per un sol partit, el partit comunista.

Capital: Pequín

Població: 1,3 mil milions

Moneda: Yuang

Religió: principalment budisme però també confucionisme i taoisme 

Idioma: Mandarí

Ni Hao!

Coses curioses que hem pogut veure a la Xina:

Els gossos porten sabates...

Els pantalons dels nens petits són foradats per la part trassera i devantera, 

d'aquesta manera l'evacuació és més ràpida... A les botigues de roba de canalla els venen així!!

Qualsevol moment és bo per improvitzar una classe de fitness al mig del carrer i a qualsevol edat!

Segons quins complements són bastant poc dissimulats i a més, els hi encanta!

Hem pogut veure moltes, però moltes, parelles que vesteixen igual des del cap fins als peus!

No ens podíem deixar la senyal de En construcció que tan hem pogut veure!

Així és com pot acabar un autobús després de dos dies de viatge...

Als parcs, l'expressió corporal va molt bé perquè cadascú es pugui desihnibir com millor sàpiga...

De dret a la saba, aquest és el remei de la Xina pels arbres!

Carne pa la picadora! 

Als supers pots trobar carn de tot tipus d'animal i totes les seves parts envasades al buit per poder menjar-se-les quan més vinguin de gust! En mengen sempre!

El paraigües serveix tan si plou com si fot un bon sol!

Veure un grup nombrós al mig del carrer seguint una mateixa coreografia 

és una cosa que només ens sorpren als de fora! 

Practicar exercici en grup és ben habitual als carrers, places, parcs...

Al principi pensavem que èram famosos o que els deleitàvem amb el nostre glamur perquè tothom ens demanava per fer-nos fotos. 

Però al final hem pogut veure que aquesta pràctica assetja a qualsevol turista que no sigui xinés!

Xishuangbanna i la frontera xinesa

14 i 15.6.2013

Arribem al sud de la Xina després de 15 hores en un sleeper bus però que no ha sigut de nit no, era sleeper però durant tot el dia! 

Arribem a Xishuangbanna amb la incertesa de si serà una petita ciutat de pas, doncs NO, creiem que a la Xina no hi ha ciutats petites.

Ens serveix d’escala per seguir la ruta per anar cap a Laos. El clima i el paisatge ja ha canviat. A l’habitació ja no hi ha mantes elèctriques, sinó que un aire condicionat, ja no ens en recordàvem de la calor!

Però aquí només hi fem nit perquè l’endemà al matí agafem un bus que ens portarà fins a la frontera amb Laos. 

Abans d’agafar el bus acabem de canviar els yuangs que ens queden i ens despedim de la Xina.

Molt contents de poder haver trepitjat una petita part d’un país que ens ha sorprès i meravellat.

Xiexie Xina, fins una altra! 

Dali

12 i 13.6.2013

Dali és una altra ciutat turística però on s’hi respira un ambient diferent.

Aquí ens trobem amb un mestre de pedagògia Waldorf. Volta per tot el món exposant les teories, arreu de les escoles a diferents països. Bons moments de conversació pedagògica amb una persona força interessant.

Entre altres coses, i a banda de l’educació, també ens explica que aquí, a Yunnan i  Sichuán, són les regions pobres del país, que la part més rica està a la costa, des de Macau, Hong kong, Shangai, Beijing....; que tallen 15.000 arbres diaris per fer els “stiks” per menjar; que actualment hi ha 10 milions de xinesos pujats a un tren ...

La ciutat antiga de Dali es troba dins de les muralles, és una ciutat amb molt encant. També molt turística però res a veure amb Lijiang. L’ambient és més relaxat i tranquil i a la nit la gent de Dali (especialment el jovent) munta les paradetes al carrer venent allò que més saben fer manualment i tothom passeja tranquil·lament amunt i avall, a ritme de la música que algú toca en algun carrer o altre.

Lijiang

10 i 11.6.2013

Deixem la cultura Tibetana. Marxem del “Tibet”. Tot i així la temperatura és bona, i encara podem veure neu a la Jade dragon snow mountain. Han estat més de 10 dies per sobre dels 3000 metres, amb dues nevades incloses, bon clima, ...

Si Zhongdiang era turístic, això és una bogeria! Aquí l’estrany és el que no vam amb una càmera penjada a sobre, un paraigües, o menja alguna cosa pel carrer típica d’aquí. Impressionant!

Lijiang, declarat patrimoni nacional per la Unesco, és un poble el qual la majoria del seu casc antic va ser destruït per un terratrèmol al 1996. Després va ser reconstruït seguint el model tradicional de les cases amb la seva arquitectura Naxi, tal hi com s’anomena l’ètnia que tradicionalment viva aquí.

Avui en dia, el centre històric és només un atractiu turístic on tot està muntat i enfocat al turista, botigues de souvenirs, restaurants, hotels... Tot això dins del casc antic seguint els carrers empedrats i les seves cases de fusta.

El casc antic i els seus carrers i carrerons per perdre’thi una estona són xulos però quan a partir de les 10 del matí i fins a les 10 de la nit està invadit de turistes i sembla que estiguem tots en una llauna de sardines i perd tot el seu encant.

Zondiang / Gyeltang (Shangri-La): 3350m

Del 7 al 9.6.2013

Fins a Shangri-La (com és coneix turísticament el poble) podríem dir que era l’últim bus llarg i per camins que han de pujar i baixar fins a cinc colls... El paisatge va canviant totalment a mesura que anem deixant enrere els poblets de Sichuán totalment tibetans i anem arribant a la Yunnán province.

 A partir d’aquí tornem a la civilització del turisme i deixem el fred, en aquesta província hi passarem els últims dies de la Xina.

Shangri-La, també conegut amb el seu nom original com Zhongdian, té dues parts. La part antiga, i la més turística, que la forma el casc antic de la ciutat; i la part nova que és una ciutat enorme i moderna com qualsevol altra però amb algun toc tibetà com els seus temples o botigues típiques.

Nosaltres ens vam instal·lar al casc antic, a l’igual que tots els turistes, i vam passar-hi tres dies de relax caminant pels seus bonics carrers empedrats i visitant el temple, amb una roda d’oració enorme que es necessitava un munt de gent fent força per poder-la fer rodar.

El poble canviava de la nit al dia. A primera hora del matí es despertava tranquil on la seva gent anava cap al temple o muntava la paradeta, més tard la multitud de turistes xinesos arribaven i omplien carrers i restaurants, al capvespre la gent del poble omplia les places formant un cercle i es posaven tots a ballar danses tradicionals (una cosa ben curiosa de veure ja que petits i grans, homes i dones s’anaven afegint i ballant fent cada cop més gran el cercle) i ja després de sopar el poble tornava a la calma i tranquil·litat.

S’ha de dir que era molt turístic però encara mantenia una mica lo tradicional i hi podies veure com la seva gent hi vivia. Hem estat uns dies ben agust i descansant dels llargs trajectes amb bus que fins ara havíem fet.

Daocheng / Dabpa (3750m)

5 i 6.6.2013

Fins a Daocheng, no ens podem queixar del trajecte, i no perquè la carretera fos una meravella i no hi hagués ni obres ni clots ni sembles una muntanya russa, al contrari! Però aquesta vegada anàvem ben calçats!

Doncs resulta que esperant el bus (sense saber si tindríem lloc o no), para un gran tot-terreny, ens demana on anem i bingo! anem cap a la mateixa direcció! Ells són 4 xinesos i cadascú porta el seu cotxet, doncs som-hi a tota merda, per uns caminots que deunidó i gairebé sense ni enterar-nos-en, l’únic problema, dos rebentons per culpa del mal estat del camí però res que no es pugui solucionar.

Així que al cap d’unes quantes hores (aquell dia no ens hagués importat fer-ne unes quantes més) arribàvem a lloc.

Daocheng és típic pel seu parc natural però clar resulta que s’ha de modernitzar i convertir-lo en “parc temàtic” així que estava tancat i com que allò que el converteix en un reclam turístic està tancat la majoria de guest houses i lodges també. Al final ens aposentem i l’endemà quan la pluja ens deixava vam anar a fer un vol, res d’interessant, però ja sabíem que era una parada tècnica per arribar al següent destí l’endemà al matí.

Litang / Lithang

 

 

 

4.6.2013

Per fi! Ha costat dies, km i 4 hores d’espera ja que com de costum hi havia obres a la carretera i hem quedat parats, però ja hem arribat al poble on va nàixer el setè Dalai Lama i un dels més alts de l’altiplà tibetà, situat a 4014m.

El camí ha sigut espectacular i les vistes molt xules. Al llarg del dia hem travessat tres grans valls, fent tres principals colls. El primer el Mont Gaoersi de 4012 metres, el segon el Mont Jian Ziwan de 4659m i el tercer el Mont Kazila de 4718metres.

La veritat és que Litang no ens ha satisfet allò que nosaltres esperàvem. Però tot i això, el seu majestuós temple ha fet que no marxéssim del tot decebuts. Un temple budista format per tres edificis i un de principal encara més gran amb unes estàtues de buda gegant, al fons. A més, estaven fent una cerimònia i ens van convidar a passar i a quedar-nos. Una bona experiència!