Toubkal i trekking per l'Atlas

L'Atlas i el Toubkal

Un dels motius que teníem per venir a Marroc era pujar a la seva muntanya més alta, el Yebel Toubkal. Així que agafem un taxi des de Marràqueix que amb menys d'una hora ens deixa a Ilmil, on s'acaba la carretera. Aquí encra carda una calor que trenca el cap i sorprèn veure uns esquís de muntanya, uns grampons, un piolet, una pala, arva... Doncs sí, aquí dalt hi fot unes bones nevades a l'hivern i és un destí d'esquí de muntanya molt famós els últims anys.

L'endemà tranquil·lament fem un bon esmorzar i comencem a caminar cap al refugi del CAF. El recorregut és àrid amb poca aigua i molta, molta calor. Al llarg del camí ens trobem un petit poblet que destaca la seva mesquita i una cascada d'aiua on es refresquen la canalla del poble. Al cap de 5 hores d'haver sortit arribem al refugi amb molta calor. No tardem a menjar una mica i refrescar-nos al riu que passa pel costat del refugi. Pujant ens hem trobat una parella de catalans, l'Andreu i l'Alba amb els qui passem tota la tarda i vespre jugant a cartes i explicant-nos hisòries del passat.

Un bon sopar és el millor per tenir les piles carregades per demà, però abans d'anar a dormir no ens podem deixar escapar la vista que hi ha des de la teulada cap al cel. I es que estar a 3000 metres, amb màniga curta i tenir la "milky way" a sobre, no té preu!!

Ens llevem d'hora, a les 7 ja estem caminant i a les 10 ja hem fet cim. El camí és fàcil, està molt fressat però és estirguinyós i llarg. Abans hem anat a fer el Toubkal oriental. A dalt del cim som una bona colla i hem pogut gaudir de la bona temperatura estant-nos a dalt més d'una hora. La baixada l'hem fet per la vall del costat, on hi ha un altre cim que curiosament, fa molts anys, s'hi va estavellar un avió.

Un cop al refugi, ens despedim de l'Alba i l'Andreu ja que nosaltres ens quedem una nit més al refugi, però no estarem pas sols. De seguida ens trobem una parella de Berga, el Genís i la Rosa, dues màquines, i més tard apareix la Núria de Seva amb els seus dos fills. Tornem a estar envoltats de catalans!

El segon dia decidim fer el Raz i el Tamerguida, que són dos quatre mils més que no tenen cap complicació. Tenim la companyia de la parella de Berga. Tant ahir com avui els dies ens acompanyen i podem gaudir del paisatge. Avui ens toca desfer camí i baixem fins a Imlil. La baixada és llarga i ens deixa ben cansats.

A Imlil fem una bona dutxa i tornem a carregar piles amb un bon tiberi, demà seguim la nostra ruta a peu per l'Atlas.

Ens llevem ben d'hora i seguim cap a Tacheddit, doncs la intenció és continuar caminant uns dies més per descobrir els petits poblets amazigs perduts en aquestes valls. En principi havíem planejat la ruta en 3 dies però el camí és fàcil i de seguida hem saltat a la següent vall així que el segon dia decidim allargar els quilòmetres i les hores a peu i abancem l'etapa.

Finalment arribem a Sti Fadma, arribem molt cançats, ha sigut un dia dur i amb molta calor però el paisatge ha valgut la pena. No podem trobar res millor que un bon cuscus de verdures, després d'una dutxa per recperar forces de nou i, a dormir ben d'hora, el cos ens ho demana.

L'endemà agafem un taxi compartit amb cinc persones més (som set en total dins del típic mercedes vell que són els taxis de Marroc) i tornem cap a Marràqueix.

Juliol del 2014

Marraquèix

Tornem a fer motxilla!

Amb moltes ganes i la il·lusió de com si fos el primer dia tenim la motxilla plena per posar, per primer cop, els peus a l'Àfrica, anem a Marroc.

Salam Maleikum Marroc, era un destí que els dos teníem en ment, i un regal dels 30 anys que ens permetrà descobrir aquest país, tindrem un mes i mig per visitar-lo.

El dia 15 tenim el bitllet d'avió i aterrem a Marràqueix. La calor es fa notar en baixar de l'avió, tot i ser de nit. Ja tenim el lloc on dormir, estem al costat de la plaça Djemma el Fna. Hi ha molt moviment, però anem de dret a l'habitació, menjar una mica i a dormir.

Aquí ens hi estarem uns dies, descobrint la seva medina, molt i molt gran i plena de colors i olors, i mirant d'aguantar i aclimatar-nos a la forta calor, que al migdia és insuportable. Els musulmans amb el ramadà estan fent un esforç enorme en no menjar ni beure res durant les hores de sol, hi ha molt poc moiment al migdia i a la tarda. Però a 3/4 menys cinc de 7 la cosa es revoluciona, ells fan el primer àpat i tot agafa un altre aire. Les botigues tanquen fins a les 10 i llavors les tornen a obrir fins a les 2 de la nit. Molta i molta activitat de nit.

Marrakech serà el nostre punt de partida i de retorn de les següents destinacions a Marroc durant aquest viatge.

Us hi esperem a tots!

 

353

Aquests són els dies que hem estat lluny de la nostra terra, aquella que va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.

Així doncs, el dia 28 a la nit, vam aterrar a la capital del principat, i un gran amic ens esperava . Moltes gràcies! Ell era l´únic que ho sabia, doncs sí, hem tornar abans del dia que tots us esperàveu.

Hem volgut acabar el viatge com nosaltres més ens ha agradat i la manera que teníem de fer-ho ha estat arribar per sorpresa, primer a Calldetenes, Osona, i després a Torres de Segre, el Segrià.  Les nostres famílies han sigut les primeres en rebre la nostra sorpresa i les primeres en rebre’ns amb els braços oberts i amb aquella abraçada càlida pel fill que torna a casa després de gairebé un any.

El camí no ha estat fàcil.

Ja sigui per la distància que ens separa de casa: després de dinar a KL, i més concretament a l’edifici de les torres Petrones, anem a l’hostal  a buscar l’equipatge i cap a l’aeroport. De Kuala Lumpur hem volat a Shangai, aquí hem hagut de tornar a facturar les maletes i fer –nos la visa  “transfer”. Després d’esperar 5 horetes arriba la marató, 12 hores dalt d’un avió que ens portarà a la capital d’Holanda. A Amsterdam hi fem escala de dues hores per arribar a les 11 tocades a Barcelona. Ara sí, ja hi som, sensació extranya!

Doncs sí, després de més de 30 hores de vols i terminals, sobrevolar i veure Mongolia des de l’aire, increïble!, quins poblets, quins llacs, les dunes des de dalt, terra erma, molta terra erma,... arribem al nostre destí, aquí acabem el nostre ”viatge” que ens ha portat pels 10 països de l’Àsia que nosaltres hem escollit, preferit, que el nostre cor ha escollit per obrir la ment. 

Arribem a occident i la munió de viatgers mirant per la finestra de l’avió ens fan adonar que sobrevolem París on hi veiem la Torre Eiffel il·luminada i poc després ja es dibuixa al fons la ciutat comtal, el català és present ja a tot arreu,  deixem enrere les cares asiàtiques i les que veiem a partir d’ara ja són més familiars.

Ara queda el més difícil assimilar que això ja s’ha acabat, que el somni que tan esperàvem, ja ha passat, ha passat tan ràpid i ha anat de la millor manera que podia anar que molts cops no ets conscient del que estàs vivint. Ara toca aterrar, baixar del núvol i reflexionar i assimilar tot el que hem fet, vist i viscut.

Malacca

 

 

 

Última destinació del viatge i per això ens hi aturem 3 nits amb una bona habitació, de les millors.  S’ha d’acabar com cal!

Malacca és una ciutat declarada patrimoni mundial de la Unesco. Passejant pels seus carrers vam poder veure els edificis més emblemàtics que encara es conserven de la època colonial, sembla que estiguis en una petita ciutat europea i és que aquesta zona va ser colonitzada per portuguesos, holandesos i britànics.

És una ciutat per passar-hi uns dies tranquil·lament, passejar pel seu night market ple de coses i on pots provar la gastronomia nyonya (una barreja de la cuina xinesa i malaisiana).

Un indret agradable i acollidor per acabar el nostre viatge, abans de tornar a Kuala Lumpur ja per preparar per últim cop les motxilles!

Singapur

 

 

 

 

 

 

 

Després de 7 hores de bus, arribem a aquest país – ciutat. Aquí hi ha modernitat i més modernitat, luxe i més luxe. Més mescla que Malàisia culturalment  i més gratacels que KL.

Amb dos dies ja en tenim prou, ja que si ens preguntem que fer aquí, doncs la principal atracció és la seva zona moderna, amb el nou edifici de Marina Bay i els seus voltants amb els jardins moderns i els centres comercials. També cal destacar les tres zones colonials que encara es mantenen i on s’hi ha ubicat la little India, Aràbic street i com no, China Town. 

Kuala Terengganu i Cherating

 

 

De camí a Singapur, fem dues parades de baixada una mica ràpides però que ens permeten descobrir altres llocs d’aquest país.

La primera a Terengganu,  amb una de les millors mesquites del país, la “cristal mosque” que l’hem pogut anar a veure a la posta de sol i hem vist com anaven canviant els colors reflectits als seus vidres.

El segon dia, fem 5 hores més de bus per arribar a Cherating, de les primeres zones turístiques del país, i avui molt aturat i abandonat. Població petita i tranquil·la i amb una platja llarga. Carreguem piles per acabar d’arribar l’endemà a Singapur.