L'Atlas i el Toubkal
Un dels motius que teníem per venir a Marroc era pujar a la seva muntanya més alta, el Yebel Toubkal. Així que agafem un taxi des de Marràqueix que amb menys d'una hora ens deixa a Ilmil, on s'acaba la carretera. Aquí encra carda una calor que trenca el cap i sorprèn veure uns esquís de muntanya, uns grampons, un piolet, una pala, arva... Doncs sí, aquí dalt hi fot unes bones nevades a l'hivern i és un destí d'esquí de muntanya molt famós els últims anys.
L'endemà tranquil·lament fem un bon esmorzar i comencem a caminar cap al refugi del CAF. El recorregut és àrid amb poca aigua i molta, molta calor. Al llarg del camí ens trobem un petit poblet que destaca la seva mesquita i una cascada d'aiua on es refresquen la canalla del poble. Al cap de 5 hores d'haver sortit arribem al refugi amb molta calor. No tardem a menjar una mica i refrescar-nos al riu que passa pel costat del refugi. Pujant ens hem trobat una parella de catalans, l'Andreu i l'Alba amb els qui passem tota la tarda i vespre jugant a cartes i explicant-nos hisòries del passat.
Un bon sopar és el millor per tenir les piles carregades per demà, però abans d'anar a dormir no ens podem deixar escapar la vista que hi ha des de la teulada cap al cel. I es que estar a 3000 metres, amb màniga curta i tenir la "milky way" a sobre, no té preu!!
Ens llevem d'hora, a les 7 ja estem caminant i a les 10 ja hem fet cim. El camí és fàcil, està molt fressat però és estirguinyós i llarg. Abans hem anat a fer el Toubkal oriental. A dalt del cim som una bona colla i hem pogut gaudir de la bona temperatura estant-nos a dalt més d'una hora. La baixada l'hem fet per la vall del costat, on hi ha un altre cim que curiosament, fa molts anys, s'hi va estavellar un avió.
Un cop al refugi, ens despedim de l'Alba i l'Andreu ja que nosaltres ens quedem una nit més al refugi, però no estarem pas sols. De seguida ens trobem una parella de Berga, el Genís i la Rosa, dues màquines, i més tard apareix la Núria de Seva amb els seus dos fills. Tornem a estar envoltats de catalans!
El segon dia decidim fer el Raz i el Tamerguida, que són dos quatre mils més que no tenen cap complicació. Tenim la companyia de la parella de Berga. Tant ahir com avui els dies ens acompanyen i podem gaudir del paisatge. Avui ens toca desfer camí i baixem fins a Imlil. La baixada és llarga i ens deixa ben cansats.
A Imlil fem una bona dutxa i tornem a carregar piles amb un bon tiberi, demà seguim la nostra ruta a peu per l'Atlas.
Ens llevem ben d'hora i seguim cap a Tacheddit, doncs la intenció és continuar caminant uns dies més per descobrir els petits poblets amazigs perduts en aquestes valls. En principi havíem planejat la ruta en 3 dies però el camí és fàcil i de seguida hem saltat a la següent vall així que el segon dia decidim allargar els quilòmetres i les hores a peu i abancem l'etapa.
Finalment arribem a Sti Fadma, arribem molt cançats, ha sigut un dia dur i amb molta calor però el paisatge ha valgut la pena. No podem trobar res millor que un bon cuscus de verdures, després d'una dutxa per recperar forces de nou i, a dormir ben d'hora, el cos ens ho demana.
L'endemà agafem un taxi compartit amb cinc persones més (som set en total dins del típic mercedes vell que són els taxis de Marroc) i tornem cap a Marràqueix.
Juliol del 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada