Sàhara
Quan tenim al cap la paraula Sàhara ens imaginem unes
muntanyes de dunes. Doncs sí, però no sempre és així, també hem de pensar amb grans zones àrides inacabables.
El desert del Sàhara és una extensió molt i molt gran, que
ocupa molt països, entre ells Marroc i que en diferents zones hi ha un erg (
extensió coberta de dunes ).
Així que després de molts quilòmetres i paisatges àrids
arribem a Erg Chebbi, per fer el nostre trajecte amb dromedari. La primera impressió en veure un Erg és brutal, un veu a
l’horitzó una filera taronja, i que suposes que són les dunes... mica en mica
vas arribant a aquesta taronjor que va agafant forma i comences a intuir les
primeres muntanyes de sorra, amb diferents alçades i formes.
Després que s’ens tiressin a sobre, literalment dit, per
contractar el seu servei decidim anar amb el que millor tracte ens ha donat i
menys ens ha atabalat. Fins i tot aquí que una gota d’aigua és or, n’hi ha que
tenen piscina. Costa de creure però és la realitat!
A la tarda sortim, amb una família de Coreans, no es veuen
massa turistes, ja que fa molta i molta calor, poques vegades més a la vida ens
veureu per aquestes terres els mesos d’estiu... Estem a 56º C i ens diuen que
encara és poc, l’any passat van passar dels 60º!
Anem a fer un vol pel petit poble de Merzouga, travessar el
carrer i arribar a la plaça, la calor que fa no ens deixa caminar més i parem a
comprar una ampolla d’aigua, ens la bevem com si fes 1 dia que no beguéssim
aigua. Sembla increïble però si no ho vius és difícil d’entendre. Suposo perquè
som occidentals i no hi estem acostumats perquè ells bé que hi viuen.
Ens preparem per anar fer nit al desert i de seguida estem enfilats als dromedaris. Quin balanceig més estrany i quina manera que tenen
d’aixecar-se... El trajecte és d’una hora, just per no fer-te més mal al cul i
arribem al campament on soparem i dormirem.
La posta de sol és bonica, tot i fer una mica de vent que aixeca la sorra. El sopar boníssim i la nit brutal, amb un cel estrellat i una
via làctia, com poques vegades hem vist. Ho recordarem sempre, amb els tocs de
la música que hi posen els acompanyants berbers i el cuiner.
L’endemà al matí la sortida del sol és espectacular, els
colors canvien de seguida que el sol surt i es va aixecant, el color de la
sorra passa de marró a taronja. Cada moment fas un fotografia per immortalitzar
un espai, un entorn, un paisatge molt diferent al que estem acostumats i que és
realment impressionant.
Ja podem dir que hem estat a un dels llocs que teníem a la
llista, sí hem fet el guiri pujant amb un dromedari pel desert, cosa que
recomanem i no ens en penedim gens, al contrari. Un altre dels motius del
viatge al Marroc s’ha complert: veure les dunes del Sàhara.
Agost del 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada