dimarts, 29 de juliol del 2014

El desert del Sàhara














Sàhara

Quan tenim al cap la paraula Sàhara ens imaginem unes muntanyes de dunes. Doncs sí, però no sempre és així, també hem de pensar amb grans zones àrides inacabables.
El desert del Sàhara és una extensió molt i molt gran, que ocupa molt països, entre ells Marroc i que en diferents zones hi ha un erg ( extensió coberta de dunes ).

Així que després de molts quilòmetres i paisatges àrids arribem a Erg Chebbi, per fer el nostre trajecte amb dromedari. La primera impressió en veure un Erg és brutal, un veu a l’horitzó una filera taronja, i que suposes que són les dunes... mica en mica vas arribant a aquesta taronjor que va agafant forma i comences a intuir les primeres muntanyes de sorra, amb diferents alçades i formes.

Després que s’ens tiressin a sobre, literalment dit, per contractar el seu servei decidim anar amb el que millor tracte ens ha donat i menys ens ha atabalat. Fins i tot aquí que una gota d’aigua és or, n’hi ha que tenen piscina. Costa de creure però és la realitat!  
A la tarda sortim, amb una família de Coreans, no es veuen massa turistes, ja que fa molta i molta calor, poques vegades més a la vida ens veureu per aquestes terres els mesos d’estiu... Estem a 56º C i ens diuen que encara és poc, l’any passat van passar dels 60º!
Anem a fer un vol pel petit poble de Merzouga, travessar el carrer i arribar a la plaça, la calor que fa no ens deixa caminar més i parem a comprar una ampolla d’aigua, ens la bevem com si fes 1 dia que no beguéssim aigua. Sembla increïble però si no ho vius és difícil d’entendre. Suposo perquè som occidentals i no hi estem acostumats perquè ells bé que hi viuen.

Ens preparem per anar fer nit al desert i de seguida estem enfilats als dromedaris. Quin balanceig més estrany i quina manera que tenen d’aixecar-se... El trajecte és d’una hora, just per no fer-te més mal al cul i arribem al campament on soparem i dormirem.
La posta de sol és bonica, tot i fer una mica de vent que aixeca la sorra. El sopar boníssim i la nit brutal, amb un cel estrellat i una via làctia, com poques vegades hem vist. Ho recordarem sempre, amb els tocs de la música que hi posen els acompanyants berbers i el cuiner.

L’endemà al matí la sortida del sol és espectacular, els colors canvien de seguida que el sol surt i es va aixecant, el color de la sorra passa de marró a taronja. Cada moment fas un fotografia per immortalitzar un espai, un entorn, un paisatge molt diferent al que estem acostumats i que és realment impressionant.

Ja podem dir que hem estat a un dels llocs que teníem a la llista, sí hem fet el guiri pujant amb un dromedari pel desert, cosa que recomanem i no ens en penedim gens, al contrari. Un altre dels motius del viatge al Marroc s’ha complert: veure les dunes del Sàhara.  


Agost del 2014

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada