Varanasi

Existeixen pocs llocs a la India tant acolorits, carismàtics i esperituals com els ghats del Ganges al seu pas per Varanasi, Uttar Pradesh. La ciutat de Shiva és la ciutat més sagrada de tot el país, a la que acudeixen els peregrins hindus per netejar al riu els seus pecats o per incinerar els seus éssers estimats.

Actualment, anomenada Varanasi, abans Benarés i antigament Kashi "ciutat de la vida", el seu nom prové dels rius Varuna i Assi. Sempre ha sigut una ciutat propícia per morir ja que en ella s'obté la moksa (l'alliberació del cicle de neixaments i morts).

La ciutat és el cor de l'hinduisme, lloc on està en contacte el pla físic i espiritual i, el Ganges un riu de salvació, símbol d'esperança per les generacions passades, presents i futures.

Feri veataula Nepal

Bye - Bye Nepal and we hope see you again. Marxem d'un país que ens ho ha donat TOT. 

Un país que ens ha permès arribar a 5550m d'alçada i veure 7 dels 14  vuit mils que hi ha al món. Que més es pot demanar quan s'estima la natura i les muntanyes, i és pot estar envoltat dels "temples" de l'Himalàia? 

Ens ha donat cultura, podent conèixer i conviure amb diferents ètnies, Nepal és multiètnic. 

Ens ha permès acostar-nos a les diferents religions, ja que el cristianisme queda en un segon terme coneixent l'hinduisme i sobretot el budisme. 

Ens ha donat una gran família, amb "didis", papes, germans, familiars i sobretot amics, perquè simplement s'ha convertit en casa nostra i per això podem dir que deixem un tros de la nostra vida ens aquest preciós país.

Ens ha donat diferents visions d'entendre la vida i veure el món. 

Per tot això i més... Moltes gràcies NEPAL!  

Chitwan

28 de gener.

Estàvem sopant en una taula a l'exterior en un petit bar, eram els úncs clients. Molta tranquilitat i silenci al nostra voltant. Ja teniem el plat a taula i sobte la Maria es gira i és torna a incorporar, fa una cara estranya, i és torna a girar mentre crida "rinoceront, rinoceront ". 

En Martí es gira, per intentar entendre que passava i sí, la mare que el va parir, que gros que era. Una cosa grisa i enorme, amb una banya gran a sobre el seu nas, collons!

La gent del restaurant surt a veure que passa, i ens intenten tranquilitzar dient que no passa res, però tothom està nerviòs i no sap com reaccionar. Sort que el rinoceront, també espantat, es gira, fa 4 pases i és posa en un descampat al costat del restaurant. Els veïns del voltant, surten a veure que passa, de seguida hi ha una dotzena de persones, tots sorpresos, espantats i els més atrevits s'acosten a veure'l, d'altres intenten fer-lo fora. 

Finalment el rinoceront marxa tranquilament pel descampat i nosaltres tornem a taula. Mentre la gent encara observa cap a on ha anat el gros animal nosaltres ens assentem a taula, però és impossible seguir menjant, el cor encara batega amb força i no aconseguim acabar-nos el menjar. 

Tornem a l'hostal amb el record, i encara sense creure'ns el que ens ha passat. 

Després de Pokhara, fem l'última parada abans d'abandonar el país, al Terai és la part sud de Nepal que fa forntera amb la Índia.

Arribem al Parc Nacional de Chitwan, Patrimoni Mundial i un dels principals parcs de tot l'Àsia, Chitwan significa "cor de la selva". 

Sahuraua, el poble que es troba a les portes del parc ens acull. Aquí hi estarem dos dies i intentarem aprofitar-los per veure la seva flora i fauna. Per això anem a fer un safari walk per la selva on vam poder veure monos, "bambis", cocodrils, moltes aus que hivernen aprofitant el bon clima i poca cosa més. Després un safari a lloms d'un elefant ens va endinssar encara més per poder observar, tenint una mica de sort, el famós rinoceront asiàtic d'una banya, autòcton d'aquesta zona. No va poder ser, però nosaltres teniam la satisfacció d'haver-lo vist en la seva visita inesperada de la nit anterior.

L'endemà vam agafar un autobús que ens va portar altre cop a la frontera per deixar definitivament el país i tornar a la Índia.

Pokhara

Phewa Tal

Vistes des de Sarangkot

Pagoda de la Pau Mundial

Pokhara 

Voltants de Begnas Tal

Lluna plena de gener

Després d'acomiadar-nos defenitivament de Kathmandú i la seva gent el dia 24 de gener vam agafar un bus que ens portava a Pokhara altre cop.

Necessitàvem uns dies d'assimilació i de tornar a posar-nos en marxa! Així que a Pokhara ha estat la nostra destinació. Ja es notava que començavam a baixar cap al sud, deixàvem el fred enrera i recuperàvem les xancles i la màniga curta durant el dia. 

Allà vam gaudir de les postes de sol al costat del seu llac i també vam llogar una moto per anar a visitar els seus voltants. Vam anar a Sarangkot, Devi's fall, a la Pagoda de la Pau Mundial construida per promoure la pau al món, a Begnas Tal i a alguns dels campaments tibetans com Tashi Palkhel La veritat és que gaudir de la llibertat de poder-te desplaçar pel teu compte és un gran què, això sí, tenint en compte la manera de conduir de Nepal, a cop de botzina i amb un ull a cada costat (al vidio us en deixe'm una mostra per a que us en feu una idea).

També vam poder disfrutar de l'última lluna plena del Nepal que ens va sortir per radera del Manaslu i va acabar amagada al fons del Phewa Tal. 

L'endemà al matí, amb la llum de la lluna que encara reflexava sobre el llac, vam anar a buscar un altre bus que ens portaria fins a la nostra última destinació d'aquest pais. 

Últims dies a Kathmandú

Dinar al restaurant d'en Bindesh

Sopar al Mediterráneo d'en Bigushan

Dinar sherpa amb en Kami

Primero Tongba.... Segundo Tumba

Despedida Torelló team

Kumari house projecte d'en Toni Aguilar

String band

Durant aquests últims dies a Kathmandú no hem parat. Han sigut dies intensos de despedides.

En Bindesh, el director de l'escola, aprofitant que el dilluns 14 va ser festa, ens va convidar a dinar juntament amb en Sonam al seu restaurant. Un bon arròs amb curri això sí sempre amb el toc picant nepalí. 

Va ser el primer menjar compartit en forma d'acomiadament dels molts que vindrien a continuació.

El cap de setmana següent vam anar amb tota la colla de Torelló a Patan on ens hi esperava en Bigushan al seu restaurant el Mediterráneo. Un nepalí que ha viscut 10 anys a Catalunya aprenent els nostres hàbits culinaris i que ara vol donar-los a conèixer al Nepal. Era extrany veure una carta totalment mediterrània i compartir amb una taula plena de catalans una fideuà com dèu mana!

L'endemà en Kami, acompanyat de les seves filles, ens va convidar a tots a dinar a un restaurant sherpa i provar el menjar típic de la seva cultura, una sherpa stew boníssima (olla barrejada nepalí)  i uns momos per llepar-se els dits. Com també el beure sherpa, la Tungba, un vi fet de mill barrejat amb aigua calenta.

Aquests últims dies a la capital, hem tingut la sort de conèixer en Toni Aguilar, un català instal·lat fa molts anys a Nepal i fundador de la Kumari house, un orfanat que ajuda aquelles dones i nenes més necessitades. Una persona encantadora i amb unes ganes inmenses de lluitar per les desigualtats d'aquest país. Al bloc hi podeu trobar l'enllaç de la seva fundació.

Per acabar, mencionar que la Mireia ens va portar de festa (després de quatre mesos al Nepal) al Purple Haze, el Paster de Thamel. Allí toca la banda de rock més famosa, els String's, ja que deia que no podíem marxar sense veure'ls.
I un altre sopar ens acomiadava de la Txell, en Carles i l'Aida, el Torelló team. Gràcies per l'Om, ens acompanyarà tot el viatge.

A més a més, vam despedir-nos d'en Rama, un nepalí, el qual no ens podem deixar de mencionar, ja que ens ha acompanyat des de que vam arribar al país i que ens ha tractat com un germà seu. Així com d'en Nigma i en Kami, que ens han obert les portes des del primer dia, tant de la seva fundació, EDFON, com de l'escola i de les seves vides.

Així que entre visites i menjades hem anat dient adéu a aquella gent que ha anat formant part del nostre camí aquests darrers mesos i també de la ciutat que ens ha acollit, Kathmandú.

Ahir vam agafar un autobús direcció Pokhara on ens hi estarem uns dies abans de travessar la frontera per arribar altre cop a la Índia. Dies per pair i reflexionar tot el que hem viscut i experimentat.

Sopar en família

Per arrodonir la setmana, el dissabte vam tornar a l'escola. Recollim totes les coses de l'habitació, i  preparem un sopar a la "família". La veritat és que no sabiem com fer-ho per despedir-nos i marxar definitivament.

La truita de patates, amb pa amb tomàquet, acompanyava uns noodels "espaghetis" amb verdures i un pastís de xocolata per postres, que va ser el menú d'un sopar acompanyats de la família de la Reena amb en Dileep i en  Rosane  i la família d'en Vinout, amb la seva dona i en Soabin, amb el qui hem compartit el dia a dia després de l'horari escolar.

L'endemà, deixem el que ha estat casa nostra durant els últims 3 mesos. No hi ha paraules per agraïr tota l'amistat, afecte i estima que han tingut envers a nosaltres. Dayan Nebat, moltes gràcies!

Despedida escola

Cuina nepalí

Cuina catalana

Tothom a dinar, bon profit!

Les didis, les nostres mames nepalis!

Nepal Catalunya School team!

Comiat seguint el ritual nepalí

Inmens!

L'últim divendres després de fer una diverida gincama amb tots els nens i els mestres vam organitzar un dinar nepalí/català.

Primer plat: momos de verdura i momos de buff acompanyat de salsa piro.

Segon plat: truita de patata i pa amb tomàquet acompanyat d'embutits selectes arribats directament de casa.

Postre: assortit de torrons de Nadal.

Un cop va començar a ploure a bots i barrals i tota la canalla va marxar correns cap a casa, els mestres i tot l'equip de l'escola ens vam tancar a la cuina. En una banda momos team i en l'altra la cuina catalana, cal dir que tots vam participar en ambdues bandes. Ells ens van ensenyar a fer momos mentre al·lucinaven amb el pa amb tomàquet i aquella carn tan rara en forma d'embotit.

Un cop tot apunt ens vam asseure a taula i vam disfrutar d'un exquisit dinar amb millor companyia! Mito cha!