Últims dies a Kathmandú

Dinar al restaurant d'en Bindesh

Sopar al Mediterráneo d'en Bigushan

Dinar sherpa amb en Kami

Primero Tongba.... Segundo Tumba

Despedida Torelló team

Kumari house projecte d'en Toni Aguilar

String band

Durant aquests últims dies a Kathmandú no hem parat. Han sigut dies intensos de despedides.

En Bindesh, el director de l'escola, aprofitant que el dilluns 14 va ser festa, ens va convidar a dinar juntament amb en Sonam al seu restaurant. Un bon arròs amb curri això sí sempre amb el toc picant nepalí. 

Va ser el primer menjar compartit en forma d'acomiadament dels molts que vindrien a continuació.

El cap de setmana següent vam anar amb tota la colla de Torelló a Patan on ens hi esperava en Bigushan al seu restaurant el Mediterráneo. Un nepalí que ha viscut 10 anys a Catalunya aprenent els nostres hàbits culinaris i que ara vol donar-los a conèixer al Nepal. Era extrany veure una carta totalment mediterrània i compartir amb una taula plena de catalans una fideuà com dèu mana!

L'endemà en Kami, acompanyat de les seves filles, ens va convidar a tots a dinar a un restaurant sherpa i provar el menjar típic de la seva cultura, una sherpa stew boníssima (olla barrejada nepalí)  i uns momos per llepar-se els dits. Com també el beure sherpa, la Tungba, un vi fet de mill barrejat amb aigua calenta.

Aquests últims dies a la capital, hem tingut la sort de conèixer en Toni Aguilar, un català instal·lat fa molts anys a Nepal i fundador de la Kumari house, un orfanat que ajuda aquelles dones i nenes més necessitades. Una persona encantadora i amb unes ganes inmenses de lluitar per les desigualtats d'aquest país. Al bloc hi podeu trobar l'enllaç de la seva fundació.

Per acabar, mencionar que la Mireia ens va portar de festa (després de quatre mesos al Nepal) al Purple Haze, el Paster de Thamel. Allí toca la banda de rock més famosa, els String's, ja que deia que no podíem marxar sense veure'ls.
I un altre sopar ens acomiadava de la Txell, en Carles i l'Aida, el Torelló team. Gràcies per l'Om, ens acompanyarà tot el viatge.

A més a més, vam despedir-nos d'en Rama, un nepalí, el qual no ens podem deixar de mencionar, ja que ens ha acompanyat des de que vam arribar al país i que ens ha tractat com un germà seu. Així com d'en Nigma i en Kami, que ens han obert les portes des del primer dia, tant de la seva fundació, EDFON, com de l'escola i de les seves vides.

Així que entre visites i menjades hem anat dient adéu a aquella gent que ha anat formant part del nostre camí aquests darrers mesos i també de la ciutat que ens ha acollit, Kathmandú.

Ahir vam agafar un autobús direcció Pokhara on ens hi estarem uns dies abans de travessar la frontera per arribar altre cop a la Índia. Dies per pair i reflexionar tot el que hem viscut i experimentat.