diumenge, 3 de febrer del 2013

Chitwan

28 de gener.

Estàvem sopant en una taula a l'exterior en un petit bar, eram els úncs clients. Molta tranquilitat i silenci al nostra voltant. Ja teniem el plat a taula i sobte la Maria es gira i és torna a incorporar, fa una cara estranya, i és torna a girar mentre crida "rinoceront, rinoceront ". 

En Martí es gira, per intentar entendre que passava i sí, la mare que el va parir, que gros que era. Una cosa grisa i enorme, amb una banya gran a sobre el seu nas, collons!

La gent del restaurant surt a veure que passa, i ens intenten tranquilitzar dient que no passa res, però tothom està nerviòs i no sap com reaccionar. Sort que el rinoceront, també espantat, es gira, fa 4 pases i és posa en un descampat al costat del restaurant. Els veïns del voltant, surten a veure que passa, de seguida hi ha una dotzena de persones, tots sorpresos, espantats i els més atrevits s'acosten a veure'l, d'altres intenten fer-lo fora. 

Finalment el rinoceront marxa tranquilament pel descampat i nosaltres tornem a taula. Mentre la gent encara observa cap a on ha anat el gros animal nosaltres ens assentem a taula, però és impossible seguir menjant, el cor encara batega amb força i no aconseguim acabar-nos el menjar. 

Tornem a l'hostal amb el record, i encara sense creure'ns el que ens ha passat. 












Després de Pokhara, fem l'última parada abans d'abandonar el país, al Terai és la part sud de Nepal que fa forntera amb la Índia.

Arribem al Parc Nacional de Chitwan, Patrimoni Mundial i un dels principals parcs de tot l'Àsia, Chitwan significa "cor de la selva". 
Sahuraua, el poble que es troba a les portes del parc ens acull. Aquí hi estarem dos dies i intentarem aprofitar-los per veure la seva flora i fauna. Per això anem a fer un safari walk per la selva on vam poder veure monos, "bambis", cocodrils, moltes aus que hivernen aprofitant el bon clima i poca cosa més. Després un safari a lloms d'un elefant ens va endinssar encara més per poder observar, tenint una mica de sort, el famós rinoceront asiàtic d'una banya, autòcton d'aquesta zona. No va poder ser, però nosaltres teniam la satisfacció d'haver-lo vist en la seva visita inesperada de la nit anterior.

L'endemà vam agafar un autobús que ens va portar altre cop a la frontera per deixar definitivament el país i tornar a la Índia.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada