Nong Khiaw

Bungalow
Fixeu-vos (a baix a la dreta) en els regalets que van deixar els EEUU
N'hi ha per tot arreu del país.

 

 

19 i 19.6.2013

Arribem al poble de Nhong Kiaw, a tocar del riu Nam Ou.

Aquí hi hem passat dos dies en un bungalow petit però prou acollidor i hem passejat i descobert els seus voltants. Amb un riu que ens ha permès refrescar-nos durant aquelles hores més caloroses compartint l’estona amb els més menuts.

El temps a Laos sembla que no corri, la tranquil·litat i la calma és un estat que impera en l’ambient, en la seva gent i en la seva manera de fer i de ser. Així que no ens costa massa agafar aquest ritme i fins i tot aprofitarem per fer-nos un massatge típic d’aquest país per si encara no ens havíem relaxat prou.

Luang Namtha

 

 

 

 

15-17.6.2013

Un poble petit, comparat amb els que hem vist a la Xina, i de seguida ens en recordem de la nostra estància a Cambodja.  

Trobem una bona habitació i un lloc molt tranquil on ens hi estarem un parell de dies o tres per deixar enrere Xina i situar-nos a Laos mentalment i físicament.

Aprofitem per situar-nos i visitar els seus voltants, ara que ja podem tornar a llogar una moto. Els camps d’arròs ens tornen a alegrar el paisatge i el verd és per tot. Les muntanyes i les parts de selva frondoses ens envolten, fent del poble un paisatge molt bonic. 

Sabadee Lao!

Canvi de país, després de 9 mesos, el dia 15 de juny entrem al 7è país de la nostra ruta.

Entrar a Laos ha estat tornar a posar els peus al sud-est asiàtic. A patir la xafogor tant característica d’aquesta regió i canviar de paisatge i cultura dràsticament.

Els dos edificis, de Xina i Laos, de immigració en són el clar reflex. Quina diferència, anys llum a 100 metres de distància. Impressionant!

Però el trajecte en bus fins a la primera població de Laos on hi farem parada no ens deixa indiferents. Poder més semblant als seus veïns Cambodja i Vietnam per les seves petites poblacions, amb les cases de fusta i la manera de ser i fer de la gent, però comencem a veure un Laos que creiem que ens agradarà força.

XINA

La Xina, o República Popular de la Xina, és un país cituat al est del continent aisàtic, antidemocràtic on el govern es controlat per un sol partit, el partit comunista.

Capital: Pequín

Població: 1,3 mil milions

Moneda: Yuang

Religió: principalment budisme però també confucionisme i taoisme 

Idioma: Mandarí

Ni Hao!

Coses curioses que hem pogut veure a la Xina:

Els gossos porten sabates...

Els pantalons dels nens petits són foradats per la part trassera i devantera, 

d'aquesta manera l'evacuació és més ràpida... A les botigues de roba de canalla els venen així!!

Qualsevol moment és bo per improvitzar una classe de fitness al mig del carrer i a qualsevol edat!

Segons quins complements són bastant poc dissimulats i a més, els hi encanta!

Hem pogut veure moltes, però moltes, parelles que vesteixen igual des del cap fins als peus!

No ens podíem deixar la senyal de En construcció que tan hem pogut veure!

Així és com pot acabar un autobús després de dos dies de viatge...

Als parcs, l'expressió corporal va molt bé perquè cadascú es pugui desihnibir com millor sàpiga...

De dret a la saba, aquest és el remei de la Xina pels arbres!

Carne pa la picadora! 

Als supers pots trobar carn de tot tipus d'animal i totes les seves parts envasades al buit per poder menjar-se-les quan més vinguin de gust! En mengen sempre!

El paraigües serveix tan si plou com si fot un bon sol!

Veure un grup nombrós al mig del carrer seguint una mateixa coreografia 

és una cosa que només ens sorpren als de fora! 

Practicar exercici en grup és ben habitual als carrers, places, parcs...

Al principi pensavem que èram famosos o que els deleitàvem amb el nostre glamur perquè tothom ens demanava per fer-nos fotos. 

Però al final hem pogut veure que aquesta pràctica assetja a qualsevol turista que no sigui xinés!

Xishuangbanna i la frontera xinesa

14 i 15.6.2013

Arribem al sud de la Xina després de 15 hores en un sleeper bus però que no ha sigut de nit no, era sleeper però durant tot el dia! 

Arribem a Xishuangbanna amb la incertesa de si serà una petita ciutat de pas, doncs NO, creiem que a la Xina no hi ha ciutats petites.

Ens serveix d’escala per seguir la ruta per anar cap a Laos. El clima i el paisatge ja ha canviat. A l’habitació ja no hi ha mantes elèctriques, sinó que un aire condicionat, ja no ens en recordàvem de la calor!

Però aquí només hi fem nit perquè l’endemà al matí agafem un bus que ens portarà fins a la frontera amb Laos. 

Abans d’agafar el bus acabem de canviar els yuangs que ens queden i ens despedim de la Xina.

Molt contents de poder haver trepitjat una petita part d’un país que ens ha sorprès i meravellat.

Xiexie Xina, fins una altra! 

Dali

12 i 13.6.2013

Dali és una altra ciutat turística però on s’hi respira un ambient diferent.

Aquí ens trobem amb un mestre de pedagògia Waldorf. Volta per tot el món exposant les teories, arreu de les escoles a diferents països. Bons moments de conversació pedagògica amb una persona força interessant.

Entre altres coses, i a banda de l’educació, també ens explica que aquí, a Yunnan i  Sichuán, són les regions pobres del país, que la part més rica està a la costa, des de Macau, Hong kong, Shangai, Beijing....; que tallen 15.000 arbres diaris per fer els “stiks” per menjar; que actualment hi ha 10 milions de xinesos pujats a un tren ...

La ciutat antiga de Dali es troba dins de les muralles, és una ciutat amb molt encant. També molt turística però res a veure amb Lijiang. L’ambient és més relaxat i tranquil i a la nit la gent de Dali (especialment el jovent) munta les paradetes al carrer venent allò que més saben fer manualment i tothom passeja tranquil·lament amunt i avall, a ritme de la música que algú toca en algun carrer o altre.

Lijiang

10 i 11.6.2013

Deixem la cultura Tibetana. Marxem del “Tibet”. Tot i així la temperatura és bona, i encara podem veure neu a la Jade dragon snow mountain. Han estat més de 10 dies per sobre dels 3000 metres, amb dues nevades incloses, bon clima, ...

Si Zhongdiang era turístic, això és una bogeria! Aquí l’estrany és el que no vam amb una càmera penjada a sobre, un paraigües, o menja alguna cosa pel carrer típica d’aquí. Impressionant!

Lijiang, declarat patrimoni nacional per la Unesco, és un poble el qual la majoria del seu casc antic va ser destruït per un terratrèmol al 1996. Després va ser reconstruït seguint el model tradicional de les cases amb la seva arquitectura Naxi, tal hi com s’anomena l’ètnia que tradicionalment viva aquí.

Avui en dia, el centre històric és només un atractiu turístic on tot està muntat i enfocat al turista, botigues de souvenirs, restaurants, hotels... Tot això dins del casc antic seguint els carrers empedrats i les seves cases de fusta.

El casc antic i els seus carrers i carrerons per perdre’thi una estona són xulos però quan a partir de les 10 del matí i fins a les 10 de la nit està invadit de turistes i sembla que estiguem tots en una llauna de sardines i perd tot el seu encant.