Després d'uns dies més a Marràqueix per posar-ho tot a lloc altre cop i de trobar finalment un cotxe (més aviat cotxet, un Hundai i10) per poder fer la següent ruta cap al deset i la costa de Marroc, sortim de la transitada ciutat per començar a trepitjar les infinites carreteres que ens acompanyaran al llarg d'aquests 10 dies.
La nostra primera destinació són les cascades d'Ouzoud, les trobem fàcilment després d'un parell d'hores amb el cotxe. Unes cascades amb un salt d'aigua que atreu molta gent del país. Després de passejar una estona per la zona agafem el nostre cotxe i busquem la carretera en direcció Skoura. La carretera al cap d'una estona deixa de ser esfaltada i comença a ser un camí de pedres i pols ple de curves que travessa poblets de quatre cases que la gent ens mira amb cara d'extranyats, i es que hem agafat una altra ruta fora de la convencional (sense saber-ho) la qual cosa ens farà que se'ns hi fagi de nit i per un paisatge de pedra i muntanya que sembla d'un altre planeta.
Al cap de molts quilòmetres i unes 5 hores de cotxe arribem ben tard de nit a Skoura, toca buscar un lloc on dormir.
L'endemà i ja amb la llum del dia visitem el palmeral que hi ha al voltant del poble tot ple de casbes, cases típiques fetes de terra i palla, com la que hem dormit la nit anterior. I després agafem la carretera que ens portarà a la següent destinació, la vall du Dades. Una carretera on es pot veure constantment el reflex de la calor i un paisatge desèrtic, on de tan en tan se'ns creuen uns llangardaixos típics d'aquesta zona ben peculiars.
Arribem a Dades i fem la típica carretera de corbes que passa pel mig de les gorges però aviat ens adonem que per continuar cap a on volem es millor desfer la mateixa carretera altre cop i continuar per la principal que va fins al desert, millor així que tornar a agafar una carretera interminable al no res.
El mateix dia a la tarda passem per les gorges du Todra, una carretera estreta que passa enmig de parets altes que sembla que s'hagin de tocar l'una amb l'altra, però amb molta poca aigua. I abans que se'ns faci fosc arribem a Tinerhir, on hi farem nit, però encara ens dona temps d'anar a visitar el poble, ara ja a peu (després d'hores de cotxe s'agraeix). La part anitga l'han conservat molt bé i és tot un conjunt de casbes que formen un laberint que segueixen uns carrerons estrets. Ens ha agradat molt, llàstima de la calor que cada vegada que ens apropem al desert és més insuportable i recordarem aquella nit en aquella habitació uns quants anys.
Al dia següent ens llevem ben d'hora(casi no hem dormit per culpa de la calor) i enfilem la última etapa que ens portarà ja al desert, que emocionant, tenim moltes ganes d'arribar-hi. Seguim carreteres, mai més ben dit, desèrtiques i al cap d'unes hores comencem a veure, de forma borrosa, les primeres dunes a l'horitzó. Arribem a Merzouga, poble cituat a l'entrada del desert d'Erg Chebbi, no ens ho podem creure, és un paisatge que costa molt d'imaginar i quan hi ets és fascinant, el color groc-taronjós de les dunes, la calor asficciant del desert, els camells... Deixem el cotxe ràpidament i el primer que fem és anar a trepitjar la sorra del desert, ens enfilem duna amunt, com costa! I decidim que volem endinsar-nos més endins per això haurem de fer una ruta en camells. Però tot això ho explicarem més detalladament en el següent post ja que el desert del Sàhara es mereix una entrada per ell sol.
Després de fer nit al desert, una dutxa per treure'ns tota la sorra de sobre i un bon esmorzar, tornem a agafar el cotxe i ens dirigim cap a la vall du Draa, la vall que et porta a l'altre gran zona de dunes del Marroc a Erg Chigagga, però a aquest ja no hi arribarem ens quedarem a Zagora patint la calor asficciant, només entrar al poble un termometre ens indica que estem a 45º! La veritat que estar-te molta estona a fora al sol és impossible, i per això decidim agafar un hotel que té piscina! Ho necessitem, però resulta que l'aigua no és massa refrescant...
Continuem en direcció a Ouarzazate, sembla que poc a poc deixem les carreteres desèrtiques, però abans ens trobem un bon home gran que fa autoestop i decidim parar-lo, caminar a ple sol per aquelles carreteres no pot ser bo! No ens entenem per l'idioma però amb senyes i senyalant al mapa i rialles ens anem entenet i anem parlant cadascú com pot durant el camí. L'acompanyem a casa seva, després de que ens insitís molt, pel camí para i crida al seu gendre que vingui ja que parla alguna cosa de castellà, havia estat vivint a melilla, ara ja és més fàcil entendre'ns entre tots i ens conviden a casa seva, fem un té, una mica de pa amb melmelada i oli d'argan (que està boníssim), xarrem, en un tres i no res tenim allà tota la família, però al cap d'una estona ens hem d'acomiadar, nosaltres hem de continuar.
A la tarda arribem a Ouarzazate, busquem lloc per dormir i anem a descobrir aquesta ciutat ja més gran i on hi ha més civilització. Anem a visitar ua casba molt gran i important, la medina, el mercat, etc.
L'endemà ens llevem d'hora i decidim acabar una cosa que ens va quedar pendent quan vam fer el trekking al Toubkal. A l'altra banda d'on varem pujar nosaltres, hi ha el llac Ifni, molt recomanat per tothom i molt maco de veure, però per arribar-hi necessitàvam molt equipament (aigua sobretot i tenda, fogonet, etc) cosa que no teníem per això no vam poder-ho fer a peu. Però ens havia quedat pendent i vam dir si tenim temps l'inclourem a la ruta amb cotxe però el problema és que no sabíem si amb el nostre super cotxe arribariem a Imlil (sí, és diu igual que al que vam començar el trekking), l'últim poble on pots arribar per anar al llac ja a peu. Així que tossuts, vam decidir provar-ho i després de camins plens de pedres, patir per si passariem, si faríem malbé el cotxe, si hi arribariem, curves i més curves, pedres i clots enormes, allí èram. Havia valgut la pena, vam deixar el cotxe i vam anar a buscar el llac, quina tranquil·litat i quina aigua, i el camí amb cotxe va ser mig patint però amb unes vistes i uns poblets increibles.
Després de tornar a desfer un tros de camins i caminets, aquest cop ja més confiats, carregar algú que fa autoestop i que tampoc ens hi podem acabar d'entendre (sort que sempre queda el llenguatge universal, els signes), enfilem la carretera direcció Taroundant. Taroundant està envoltat per unes muralles enormes i la medina queda a l'interior amb tot de botiguetes de mil tipus i un mercat enorme on la gent hi té tots els seus productes locals. El poble, tampoc té res d'especial, però el que sí que va tenir d'especial per a nosaltres va ser l'acollida que ens va fer un marroquí-francés al seu preciós riad.
Al dia següent, ens despedim d'aquest bon home i els seus dos fills i ja comencem a dirigir-nos cap a la costa. Primer, però, farem una parada a les gorgues d'Ait Mansour, unes gorgues precioses envoltades de palmeres, fem un tros amb el cotxe i tornem a desfer, doncs la nostra direcció és cap a la costa. A la tarda i ja amb la posta de sol arribem a Mirleft, un bonic poblet coster petit i ple de turisme, després d'uns quants dies tornem a la civilització i el turisme en estat pur.
L'endemà ens llevem tranquil·lament i anem a visitar Sidi Ifni i a la platja de Lagzira, una platja on la natura ha deixat uns pons de roca que cauen fins a l'aigua. Hi ha molt turisme local, gent venent les figues de moro, és l'època i n'hi ha per tot arreu, són molt bones. Comprem pa marroquí i anem a dinar a un lloc més tranquil de la costa, disfrutem una mica del paisatge abans de tornar a pujar al cotxe i fer l'últim tram fins arribar a Taghazoute. Lloc freqüentat per surfistes ja que hi sol fer molt vent i hi ha unes bones onades, però a part d'això no té gran cosa més. Ens hi quedem a dormir, l'endemà ens queda l'últim tragecte amb cotxe, arribar altre cop a, la ja més que coneguda, Marrakech.
Viatjar amb cotxe ens ha donat la llibertat d'anar, literalment, per on volíem i quan volíem. Ens ha permes veure un entorn realment desertic i diferent, dunes, oasis, palmerals, casbes impresionans..., i tot ¡ sense dependre del transport públic, d'horaris i combinacions... i poder així descobrir una part del país que ens ha agradat molt.
Agost del 2014
