Halong bay

 

 

 

 

4.5.2013

El delta del riu vermell... és patrimoni de la UNESCO. Aquí hi trobem un seguit d’illes que s’enlairen entre el mar i la desembocadura del riu.

Vam anar-hi a passar 3 dies i dues nits amb en Josep i la Míriam. La llàstima va ser que vam pagar per un “tour” que no va ser el que havíem contractat, coses dels llocs turístics. Tot i així el poc que vam veure ens va agradar molt i si més no vam disfrutar de molt bona companyia.

Hanoi

1.5.2013

La capital del país. Aquí s’acaba el viatge de la Con Thú, Nosaltres seguim. Els culs ho agrairan!

Ens trobem amb “Calldetenencs pel món” en Josep i la Míriam ens esperen a l’hostal i compartirem amb ells la ruta per Halong Bay. Ells van marxar al desembre i han estat viatjant per l’Àsia. El final ens hem trobat! Amb la parella hem estat 3 dies de “relax” explicant-nos les aventures i batalletes d’aquests mesos fora de casa. 

Sapa

 

 

 

 

 

 

28.4.2013

Després de començar el dia amb un bon ruixat i tenir que refugiar-nos a casa d’uns amables vietnamites, que ens han convidat a passar i prendre un te,... i després de pujar un coll amb una boira que no ens deixava veure res a més de 50 metres... arribem a Sapa.

Sapa a 1600 metres és un poble on s’hi barregen quantitats de turistes locals aprofitant que tenen vacances i els grups ètnics com els Hmong o els Dao aprofitant vendre els seus productes locals a tots aquests turistes. Es una barreja rara ja que trobes quantitats d’hotels, restaurants i locals d’allò més turístics i cars i per altra banda la gent que viu a la regió amb la seva vestimenta tradicional venent allò que fan artesanalment o treballant la terra dels voltants.

A part d’això el paisatge que podem veure quan la boira ens deixa i una mica abrigats és molt xulo ja que enfilats a dalt de tot la perspectiva dels camps d’arròs i els poblets del voltant és única.

Nosaltres hem aprofitat per canviar la dieta, i deixar de menjar arròs i  fideus d’arròs, per un dia, ja que hi havia cartes amb menjar “western food” i, com a turistes que som i, després d'uns quants mesos amb una dieta basada en arròs, també s'agraeix.

Ruta pel nord

 

A veure si sabeu quin tipus de carn hi ha sobre la taula...

 

 

 

 

 

 

Del 25 al 30.4

Continuem la ruta amb la Com Thú que ens ha portat durant 5 dies cap i pel nord de Vietnam. 

Aquests dies a la carretera hem pogut veure uns dels millors paisatges que ens ha brindat Vietnam.

Vam sortir de Ninh Bin per arribar a dalt de tot de Vietnam a Lao Cai (poble que està a 2km de la Xina), passant per Mai Chau, Son La i Sapa, un total de 626 km.

Poblets petits envoltats  d’arrossars i més terrasses d’arròs  amb un verd impressionant, la seva gent lluint la seva vestimenta típica per anar a treballar al camp, les seves cases de fusta, els búfals, la canalla saludant-te al teu pas, la gent mirant-te encuriosida i regalant-te un somriure si més no, ja que l’anglès en aquests poblets escasseja.

Ha sigut dels dies que més hem gaudit a sobre de la Com Thú, els quilòmetres no importaven ja que després de cada revolt ens esperava un paisatge nou i sorprenent.

Ninh Bin

 

 

 

 

 

 

24.4.2013

Arribem els arrossars tant desitjats. Tenim la Con Thú per anar els seus voltants. 

Primer anem a fer una excursió amb barca per un canal i camps d’arròs al voltant. Passem entremig de tres coves. Les muntanyes al voltant semblen berrugues sortides dels camps.  

Continuem i visitem un temple, amb la sort que hi fan una ofrena i els seus rituals, molta gent. 

Per acabar, anem a dalt d’un mirador per anar a  veure la posta del sol. Els paisatges des de dalt són molt increïbles. A baix hi tenim el canal on el matí hem anat amb la barca envoltat d'arrossars i el seu verd impressionant.

Hué

 

 

 

 

21.4.2013

Deixem Hoi An per fer una bonica carretera de costa i després de camps a l’interior, al cap de dues, hores arribem a la ciutat de Hué.

Antiga capital del país on el seu casc antic, envoltat per aigua i una muralla va ser declarat patrimoni mundial per la Unesco.

Dins de la ciutadella hi ha edificis, parcs, estancs d’aigua, temples i espais comunals on actualment són espais per visitar, tot i que molts estan tancats per restauració.

Així que de Hué ens quedem amb la seva història d’emperadors i la seva ciutadella que ens recorden que va ser una gran ciutat imperial.

Stop Censura!

Estem vius, no patiu!!

El règim xinès evita que els seus ciutadans tinguin la mínima connexió amb l’exterior, així no deixen obrir blogspots, twiters, youtube, el llibrecara ... 

Esperem a partir d'ara, tenir-vos informats i que aquesta informació pugui arribar fins el PAÍS VALENCIÀ i que l’escrit amb L’APAO s’entengui perfectament. Per cert, al nord est de Yunnán i Sichuan hi ha una ètnia que parla “lapao”, però no els enteneníem!

Ja som a Laos, així que intentarem anar actualitzant el bloc i posant-vos al dia, tal hi com fèiem fins ara. Continuarem allà on ho havíem deixat, a Vietnam i us explicarem com ens ha anat per la Xina!!

Visca la llibertat d’expressió!!!!