L'antiga capital del regne. Aquí hi ha més patrimoni de la Unesco per metre quadrat que qualsevol lloc. A cada carrer, cada plaça hi ha història i cultura.
Arribem amb el shinkansen, el tren bala, hi anem a passar al cap d'any, doncs sí, ja tenim un any més a la motxilla, mai millor dit, i si són així, ja poden anar venint...
L'estació de tren ja impressiona, nova i super moderna. Ens allotgem al barri de Gion, i anem a fer cap d'any als temples, com els nipons.
Triem el temple de Kodai-ji, per recomanació i per l'acte que s'hi celebra. Amb la llarga cua que hi trobem ja flipem. Després d'1 hora i mitja de cua arribem a les campanes, on hi ha els monjos que les fan tocar 108 cops, el número sagrat pels budistes, i just quan hi som a davant son les 00.00
Millor impossible! Som dels primers ciutadans del món a arribar al 2016. Molt contents del lloc on som i desitjant la sort a tothom i la pau àrreu.
Ens hi quedem dos dies de visita, bàsicament a recòrrer barris i zones de la ciutat a la recerca de temples. El dia 1 va ser molt bonic, és un dia de trobada familiar, on totes les famílies van als temples, vestits amb els kimomos tradicionals. Envejable que una cultura tant modera mantingui unes tradicions tan antigues.
Vam veure el temple de Daigo-ji, llàstima que no hi havia fulles els abres, poder-lo veure a la tardor ha de ser brutal! Un dels que més ens van agradar va ser el Kinkaku-ji, conegut també amb el golden temple, a les afores de la ciutat. Arashigama també a les afores de la ciutat, conegut com a forest bambú no ens va acabar de convènçer.
Però no acabem amb un mal regust de boca, les portes de Inari trenquen el esquemes de tot. Quina passada, quanta i quanta gent. Semblava impossible fer una foto sense que sortís un japònes i mira que hi ha més de 1000 torii ( portes) al llarg de 4 km! Inari és la deesea de l'arròs. Els torii són donacions de particulars, a canvi d'obtenir riquesa i fortuna amb els seus negocis.
Ep, també dir que vam tenir la sort de poder veure dues geishes, tradició que s'està perdent.
Abans de marxar, vam fer nit a Nara, antiga capital de l'època mediaval on avui en dia els cèrvols sika t'acompanyen a tot àrreu. El Big buda (16 metres ) de Daibutsu, és molt guapo i gran que per un dels forats de les seves narius hi hem aconseguit passar nosaltres! Diu la llegenda que els qui aconsegueixin passar arribaran a la il·luminació. Nosaltres encara estem esperant...
El temple de Todai-ji on és troba el Buda és l'edifici de fusta més gran del món. La veritat és que impressiona bastant.
Kyoto i els seus voltants és un dels llocs on podries passar-hi dies i dies anant descobrint coses noves o simplement assegut als seus carrerons antics observant i contemplant com passa la vida al teu davant.
Arribem amb el shinkansen, el tren bala, hi anem a passar al cap d'any, doncs sí, ja tenim un any més a la motxilla, mai millor dit, i si són així, ja poden anar venint...
L'estació de tren ja impressiona, nova i super moderna. Ens allotgem al barri de Gion, i anem a fer cap d'any als temples, com els nipons.
Triem el temple de Kodai-ji, per recomanació i per l'acte que s'hi celebra. Amb la llarga cua que hi trobem ja flipem. Després d'1 hora i mitja de cua arribem a les campanes, on hi ha els monjos que les fan tocar 108 cops, el número sagrat pels budistes, i just quan hi som a davant son les 00.00
Millor impossible! Som dels primers ciutadans del món a arribar al 2016. Molt contents del lloc on som i desitjant la sort a tothom i la pau àrreu.
Ens hi quedem dos dies de visita, bàsicament a recòrrer barris i zones de la ciutat a la recerca de temples. El dia 1 va ser molt bonic, és un dia de trobada familiar, on totes les famílies van als temples, vestits amb els kimomos tradicionals. Envejable que una cultura tant modera mantingui unes tradicions tan antigues.
Vam veure el temple de Daigo-ji, llàstima que no hi havia fulles els abres, poder-lo veure a la tardor ha de ser brutal! Un dels que més ens van agradar va ser el Kinkaku-ji, conegut també amb el golden temple, a les afores de la ciutat. Arashigama també a les afores de la ciutat, conegut com a forest bambú no ens va acabar de convènçer.
Però no acabem amb un mal regust de boca, les portes de Inari trenquen el esquemes de tot. Quina passada, quanta i quanta gent. Semblava impossible fer una foto sense que sortís un japònes i mira que hi ha més de 1000 torii ( portes) al llarg de 4 km! Inari és la deesea de l'arròs. Els torii són donacions de particulars, a canvi d'obtenir riquesa i fortuna amb els seus negocis.
Ep, també dir que vam tenir la sort de poder veure dues geishes, tradició que s'està perdent.
Abans de marxar, vam fer nit a Nara, antiga capital de l'època mediaval on avui en dia els cèrvols sika t'acompanyen a tot àrreu. El Big buda (16 metres ) de Daibutsu, és molt guapo i gran que per un dels forats de les seves narius hi hem aconseguit passar nosaltres! Diu la llegenda que els qui aconsegueixin passar arribaran a la il·luminació. Nosaltres encara estem esperant...
El temple de Todai-ji on és troba el Buda és l'edifici de fusta més gran del món. La veritat és que impressiona bastant.
Kyoto i els seus voltants és un dels llocs on podries passar-hi dies i dies anant descobrint coses noves o simplement assegut als seus carrerons antics observant i contemplant com passa la vida al teu davant.
