Sayonara Japó

Marxem de la mateixa ciutat que vam arribar l'any passat, vaaaa fa uns dies. Però abans encara tenim un dia per anar a visitar Nikko. Un poble molt bonic als Alps Japonesos. Ha fet poc fred i el poblet no està nevat. Els temples a la part alta són molt bonics, enmig dels boscos de sequoies que semblen gegants al nostre costat.

L'últim sopar vam gastar-nos els últims yens que ens quedaven i vam anar a menjar sushi del bo a un bon restaurant, aquell que te'l fan a davant teu i al moment i pots triar quines especialitats vols. No cal dir que va ser boníssim! Estem enamorats del menjar japonès!

Hem quedat impressionats del país, les expectatives s'han complert i creiem que tard o d'hora i tornarem, esperem que sigui a la tardor o l'estiu per poder disfrutar més de la natura i de l'espectacle dels colors del boscos. Ens ha faltat moltes regions, zones i ciutats, però la part nord, l'illa d'Hokaido ha de ser brutal com també pujar al seu volcà icona del país el Fuji.

La netedat, l'ordre el respecte la pau i la tranquil·litat del Japó són envejables. El dia que feiem cua al temple per cap d'any una noia va perdre un gua i el va trobar al mateix lloc que li va caure, els trens sols els nens alteren el vagó i marxen el lavabo del tren amb totes les pertinences a sobre, mòbil, portàtil, motxilles, jaquetes... Ningú agafarà i tocarà res que no sigui seu. Cultura japonesa!

Sols ens queda dir, moltes gràcies, Arigato Japó i esperem tornar-nos a veure!

Hiroshima i Miyajima

Hiroshima, per la majoria de la gent és un nom que significa una sola cosa. El seu nom sempre estarà lligat al 6 d'agost de 1945 quan la ciutat va ser víctima del primer atac amb bomba atòmica de la història.

Arribem al centre d'Hiroshima i observem que és una ciutat nova i moderna (tenint en comte que va quedar totalment destruïda). Visitem el Parc commemoratiu de la Pau on hi ha la flama de la Pau que commemora les víctimes de la massacre i que s'apagarà només quan s'hagi desrtruit la última arma nuclear de la Terra (esperem que no trigui a apagar-se). Al final del parc també hi ha la cúpula de la Bomba Atòmica, és un dels pocs edificis que van quedar en peu al centre i que et deixa veure, juntament amb les imatges que l'envolten, l'atrocitat que es va cometre en aquesta ciutat. Un panorama, que per suposat, no et deixa indiferent. 

L'endemà vam anar a visitar Miyajima, és una illa Patrimoni de la Humanitat per la Unesco que té un torii (porta típica de santuari), el Itsukushima - jinja, d'un color vermellós impressionant i que es troba a dins del mar. Quan hi ha la marea alta sembla que floti.

L'illa, apart del seu reclam principal, també té diferents temples escampats que pots anar visitant fent petites excursions. Poder pujar al seu mirador, ens permet veure unes vistes impresionants de la zona i les motes de les illes que formen Japó. 

Gairebé la meitat de la població del Japó és budista però també professen el xinotisme. Seguint el codi moral del confucianisme i el daoisme. Això fa que a Japó hi hagi temples diferents per tot arreu. Diferents cada un però molt i molt bonics, no te'n canses mai de visitar-los.

Kyoto

L'antiga capital del regne. Aquí hi ha més patrimoni de la Unesco per metre quadrat que qualsevol lloc. A cada carrer, cada plaça hi ha història i cultura.

Arribem amb el shinkansen, el tren bala, hi anem a passar al cap d'any, doncs sí, ja tenim un any més a la motxilla, mai millor dit, i si són així, ja poden anar venint...
L'estació de tren ja impressiona, nova i super moderna. Ens allotgem al barri de Gion, i anem a fer cap d'any als temples, com els nipons.

Triem el temple de Kodai-ji, per recomanació i per l'acte que s'hi celebra. Amb la llarga cua que hi trobem ja flipem. Després d'1 hora i mitja de cua arribem a les campanes, on hi ha els monjos que les fan tocar 108 cops, el número sagrat pels budistes, i just quan hi som a davant son les 00.00
Millor impossible! Som dels primers ciutadans del món a arribar al 2016. Molt contents del lloc on som i desitjant la sort a tothom i la pau àrreu.

Ens hi quedem dos dies de visita, bàsicament a recòrrer barris i zones de la ciutat a la recerca de temples. El dia 1 va ser molt bonic, és un dia de trobada familiar, on totes les famílies van als temples, vestits amb els kimomos tradicionals. Envejable que una cultura tant modera mantingui unes tradicions tan antigues.
Vam veure el temple de Daigo-ji, llàstima que no hi havia fulles els abres, poder-lo veure a la tardor ha de ser brutal! Un dels que més ens van agradar va ser el Kinkaku-ji, conegut també amb el golden temple, a les afores de la ciutat. Arashigama també a les afores de la ciutat, conegut com a forest bambú no ens va acabar de convènçer.

Però no acabem amb un mal regust de boca, les portes de Inari trenquen el esquemes de tot. Quina passada, quanta i quanta gent. Semblava impossible fer una foto sense que sortís un japònes i mira que hi ha més de 1000 torii ( portes) al llarg de 4 km! Inari és la deesea de l'arròs. Els torii són donacions de particulars, a canvi d'obtenir riquesa i fortuna amb els seus negocis.

Ep, també dir que vam tenir la sort de poder veure dues geishes, tradició que s'està perdent.

Abans de marxar, vam fer nit a Nara, antiga capital de l'època mediaval on avui en dia els cèrvols sika t'acompanyen a tot àrreu. El Big buda (16 metres ) de Daibutsu, és molt guapo i gran que per un dels forats de les seves narius hi hem aconseguit passar nosaltres! Diu la llegenda que els qui aconsegueixin passar arribaran a la il·luminació. Nosaltres encara estem esperant...
El temple de Todai-ji on és troba el Buda és l'edifici de fusta més gran del món. La veritat és que impressiona bastant.

Kyoto i els seus voltants és un dels llocs on podries passar-hi dies i dies anant descobrint coses noves o simplement assegut als seus carrerons antics observant i contemplant com passa la vida al teu davant.

Alps Japonesos

Volem sortir del soroll, la llum, els vehicles i anar a descobrir la part més rural d'aquest país. Fem la primera aturada a Nagano i ja podem veure muntanyes, neu i estacions d'esquí. Aquí s'hi
i van celebrar els Jocs Olímpics d'hivern. Seguim per arribar a Toyama, al nord, i baixem a Takayama. Impressionant la puntualitat del tren, surt i arriba a l'hora anunciada, netedat i molt d'ordre. Quan n'hem d'aprendre!

La ciutat és petita, amb un casc antic molt xulo, el fred és present tot i no haver-hi neu, ja que per l'època de l'any n'hi hauria d'haver. El lodge es troba a una caseta al centre, i ens toca dormir amb un futón, com en Goku! La dona ens diu que demà ha de nevar...

Ens llevem nevant i amb 2 dits de neu. Anem a veure l'antic poble de Hida i amb la nevada i un sortida de sol ha fet de la visita d'allò més bonica. Aquí han mantingut les cases com eren antigament, pots veure els oficis d'artesans i agricultors tot visitant la zona. Molt recomanable!

Seguim cap a Nakatsugawa, primer hem fet parada a Nagoya. És la primera vegada que utilitzem airbnb per dormir. Ens allotgem a l'antiga casa, molt ben conservada, d'una família que viu a la casa del costat. Ens han tractat com si fossim els seus fills! Dormim amb un futon super autèntic i tenim una llar de foc i tot. Fa fred, tot i que menys del que hauria de fer, el termòmetre marca -3, hivern.
L'endemà fem una vista per l'entorn, tot molt rural i ens arribem a Magome.

Magome és un poble molt turístic, per aquí hi passa la nakasendo ( ruta de la seda) al llarg de tot Japó. Nosaltres sols fem 8 km fins a Tagome una altre poblet super bonic a l'altra banda de la vall, després de superar un coll i baixar. Sorpren trobar-te campanes que has de tocar per avisar els ossos, per sort no n'hem trobat!